20 d’abril de 2012

Seminari Espai de Llibertat "Acció social i comunitària"

Ens reunim el divendres 13 d'abril per treballar el concepte d'acció social i comunitària al Moviment Laic i Progressista. Convidem en Ricard Gomà, expert en polítiques socials, qui ens fa una breu intervenció sobre la idoneïtat de la creació d'una xarxa d'acció social i comunitària des d'una perspectiva de valors laics i progressistes.

En la realitat actual en un context de retallades cal fer una mirada més oberta. Estem davant un canvi de temps sense precedents per la seva intensitat i rapidesa. Es fa complicat en un moment de canvi saber quins són els elements que influeixen. Hi ha dos elements però que cal tenir en compte: la complexitat social i humana (origens, llengües, trajectòries vitals, etc.). Per exemple, del padró de Barcelona el 50% es molt diferent de fa 10 anys. La complexitat també és en les formes de convivència. Per exemple, el nucli tradicional és només el 27% a la ciutat de Barcelona, la resta és un puzzle format per una diversitat espectacular. L'allargament de la vida és un factor important. Per exemple, hi ha 20.000 persones de +85 anys vivint soles. Les trajectòries d'emancipació juvenil també han canviat molt. Els usos del temps també és un element a tenir en compte.

Al costat de les complexitats hi ha les incerteses ja que els projectes de vida que no es desenvolupen de la mateixa manera que fa 50 anys: feina, llengua, parella, etc., per a tota la vida. Això comporta més riquesa alhora que riscos. L'exigència d'autodeterminació és molt més alta però els riscos acompanyats també hi són. No podem desatendre desigualtats tradicionals (salut, educació, rendes, etc.). Per exemple l'esperança de vida varia d'un barri a un altre.

Els anys 80 ens van permetre ampliar l'estat del benestar en matèries com l'educació, la salut, l'ocupació o la seguretat social. Si bé hi ha dues qüestions que no s'han treballat òptimament: l'habitatge i l'acció social i comunitària. Tenim una oportunitat en una societat plural, diversa, complexa que necessita situar aquestes polítiques de proximitat en el centre de l'acció pública. És evident que aquestes polítiques s'han de fer des de la proximitat i nous espais de coordinació d'administració i moviment associatiu. Hi ha dos reptes: 1) Defensa del marc fruit dels governs progressistes de la dècada anterior 2) Aposta per un model de valors que operi en l'acció social i comunitària basat en autonomia personal (empoderament de les persones per ser protagonistes del seu projecte de vida). L'esquerra social i política ha donat molta importància a la igualtat, però no hi ha cap igualtat si no hi ha possibilitat de generar processos d'autonomia personal que permeti un projecte de vida. Cal enfortir la creació de xarxes fortes. L'acció social i comunitària ha de fer una aposta per a una convivència autogestionada. La convivència comunitària construïda és un element cabdal.
Fa falta reflexió i pràctica molt potent des de diferents punts de vista.

Es procedix a una roda d'intervencions dels participants:

Jordi Collado
L'ensenyament es concreta en educació. La sanitat es concreta en salut. Però no som capaços de trobar una paraula en positiu que identifiqui tota aquesta acció.
Jordi Navarro
L'empoderament és un element clau, que supera el concepte d'autonomia. També la el concepte de resil·liència. El problema és qui lidera aquesta tipus de processos. Hi ha una certa frustració per la manca d'aposta per les xarxes socials de tercer sector que permetin arribar molt més a la ciutadania, ja que possiblement des d'aquest model de proximitat permet accedir a les persones.
Jana Alentorn
Des de l'esplai laic s'ha donat una resposta determinada, però cal tenir una mirada més àmplia que permeti una estratègia global progressista.
Salva Periago
Davant del canvi d'època cal apostar per fer una mirada a mig termini per saber cap a on hem d'anar. Cal preguntar-nos què volem superant el dia a dia i la renúncia permament.
Ricard Gomà
Davant la configuració de la xarxa d'acció social i comunitària tradicional d'un entorn cultural procedent de l'Església Catòlica. Hi ha un un altre món molt desarticulat procedents de l'esquerra social i els moviments socials. Hi ha un cert complex que des d'aquest món només es podia fer assistencialisme. Es transformava des d'altres mons com el món laboral o polític. No hi havia un discurs amb una mirada transformadora. En els darrers anys ha començat a emergir que supera les diferents realitats. Va impregnant la idea que cal treure's el complex i es pensa que és possible una mirada transformadora. Per exemple parlar d'inclusió, respecte, etc., s'està construint una altra perspectiva en positiu.
Per tant, té sentit que s'articuli un nou pol que emergeix de diferents tradicions. Cal un nou espai públic compartit. Superar la idea que l'acció institucional està dissociada de l'acció associativa. La proximitat pot permetre nous espais còmplices entre els diferents actors. Per exemple, els 17 plans comunitaris a Barcelona és una realitat.
Dani Arellano
Focalitzem el dia a dia però és necessari la identificació dels elements que configuren l'acció social i comunitària. Però ens identifiquem amb un projecte transformador allunyat de l'assistencialisme. L'arrelament en el territori és un tret definitori. Les polítques es fan en el territori. També és una realitat és que el que es feia fa 20 anys no té res a veure amb el que es farà d'aquí a 10 anys. S'ha superat el marc d'educació en el lleure en un marc més global d'acció social i comunitària.
Jordi Navarro
Recorda la transformació de Casal l'Amic d'esplai a acció comunitària. L'educació en el lleure ha estat superada en un mar molt més global d'emancipació de les persones. L'esplai en determinats entorns és fonamental i dóna resposta a les necessitats. Però hi ha altres vegades que cal altres models d'intervenció.
Jordi Collado
El mètode és el que ens acaba trobant i per aquí cal anar treballant. La paraula “cohesió” escenifica l'anclatge a la comunitat. Cal generar una mica de definició del que volem ser i el que volem fer.
Jana Alentorn
Cal trobar el mínim comú múltiple que defineixi el nou projecte.


Paraules clau
  • Cohesió
  • Reconeixement
  • Respecte
  • Companyia, acompanyament
  • Transformació
  • Empoderament
  • Territori, Barri, Proximitat
  • Autonomia
  • Autogestió comunitària, autogestió indidivual
  • Identitat
  • Inclusió
  • Comunitat
  • Xarxa
  • Acció social
  • Educació
  • Resil·liència
  • Necessitat sòcieducativa
  • Infància, adolescència, joventut, família
  • Intencionalitat i objectius
  • Actuació local (comunitat, pensament global (internacionalisme)
  • Procés educatiu, familiar, d'acompanyament
  • Complicitat, complementarietat, coresponsabilitat, xarxa: comunitat 

    Assisteixen:
    Ricard Gomà, professor a la UAB i regidor a l'Ajuntament de Barcelona (expert en polítiques socials)
    Jordi Collado, Fundació Casal l'Amic de Tarragona
    Jordi Navaroo, Fundació Casal l'Amic de Tarragona
    Raimon Goberna, Escola Lliure El Sol
    Dani Arellano, Associació La Rotllana de Badalona
    Salva Periago, Associació La Rotllana de Badalona
    Jana Alentorn, Esplais Catalans
    Laia Sanchez, Esplai Vol i Vol de Cornellà
    Bernat Vilaró, Esplai Vol i Vol de Cornellà
    Mercè Garcia, Associació La Mussara de Badalona
    Fabian Mohedano, Moviment Laic i Progressista

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.