4 d’abril de 2012

Els think tanks: Què són i què fan?


En un dels darrers seminaris Espai de Llibertat impulsats per la Fundació Ferrer i Guàrdia, Francesc Ponsa, doctorand de l'Universitat Pompeu Fabra ens va parlar sobre “Els think tanks a Catalunya. Què són? Quins són? Quina funció fan?”. Ens va explicar que els think tanks són els laboratoris d'idees que intervenen en el procés polític mitjançant la prducció d'idees i l'anàlisi de propostes. Tenen un origen militar a la II Guerra Mundial (context òptim i segur per produir idees). Francesc Ponsa proposa com a definció que està format per intel·lectuals, analistes, expertes de formació molt diversa, de formació pluridiscipliar, que rep contractes d'organitzacions públiques o privades per analitzar idees i proposar formes d'aplicació de les diferents activitats governamentals o industrials, per influir en els poders públics. Es fan servir els mitjans de comunicació.
Entre les principals tàsques estan les de: anàlisi intel·lectual interdisplinar, formació de personal de qualitat per a tasques de govern, investigació a llarg termini centrada en tendències, independents de governs i de partits (tot i que no acostuma a ser així), pressionar el govern a través de les publicacions i informar a la societat a través de diverse tècniques comunicatives
Els think tanks creixen als anys 80 per qüestió de globalització, nous actors polítics i final de la guerra freda. Les causes de la seva emergència: democratització: demanda creixement de polítiques públiques modernes, demanda d'informació i d'anàlisi independent, creixement dels actors polítics internacionals (impacte de les ONG), evolució tecnològica, obertura dels debats sobre l'acció dels governs, qüestions polítiques més complexes i presència global.
La presència de think tanks al món és sinònim d'evolució: Hi ha 5545 think tanks a 182 països del món. A Amèrica del Nord (30%) i a Europa (27%). El 92% països tenen almenys un think tank. Espanya està al número 18 del rànking, n'hi ha 58.
Els criteris per localitzar un laboratori d'idees poden ser: capacitat d'influència, publicació d'obres, capacitat de col·laborar amb grans especialistes, nivell de recursos financers, analistes fent d'assessors a càrrecs electes, habilitat per produir noves idees i lideratge en la capacitat de desafiament de postures tradicionals de l'opinió pública i de la classe política.
Els think tanks a USA prenen unes formes diferents a Europa a causa de: la fragmentació del sistema governamental, l'existència de partits d'electors, la manca d'estructures corporatives (sindicals, patronals, etc.), els problemes governamentals complexos i l'existència de filantropia privada
Per tant les diferències entre els think tanks americans i europeus són de pressupost i personal, l'existència de seus arreu del món, la visibilitat, la vinculació a partits, la influència sobre l'Administració, el model de finançament, la situació en l'eix esquerra – dreta (tot i que està canviant) i la presència als mitjans.
L'evolució històrica passa per tres etapes: 1a. I Guerra mundial i postguerra immediat (component acadèmic i neutral, neutrals fins el crack del 29 i neixen els experts professionals). 2a. Final II Guerra mundial (creació d'organitzacions paragovernamentals, incorporació del terme think tank en el vocabulari especialitzat i apareix la competència en el mercat de les idees). I la 3a. Crisi petroli (especialització, repercussió opinió pública i eclosió).
Les tipologies són tres: 1) universitats sense estudiants (elaboració de documents) 2) Organització d'Investigació Contractada 3) Centres militants (Vanity tanks i fundacions de partits polítics).
A Espanya els think tanks tenen un influència limitada per causa òbviament del franquisme. Es considera el primer la Fundación Pablo Iglesias (1926), actualment la Fundación Ideas. El procés de creació a Espanya té tres fases: 1) 1980-2000: nombre reduït i influència limitada (CIDOB, Circulo de Empresarios) 2) 2000- Coneixement més precís de la realitat i amb una missió típica dels think tanks (Fundación Alternativas, Real Instituto El Cano, etc.) i 3) Majoria als 80: Fundació Ferrer i Guàrdia o Fundació Pi i Sunyer.
A Catalunya s'indentifiquen 258 think tanks segons un estudi de la UPF dedicats en un 58% a la política, un 16% a les relacions internacionals, un 10% a economia i un 10% a societat. S'idenfiquen:
  • Universitats sense estudiants: Casa Àsia, IEMed, CIDOB, Fundació Jaume Bofill...
  • Investigació contractada: Fundació Pi i Sunyer
  • Centres militants: Fundació Catalunya Oberta, Cercle d'Economia, Fundació Catalunya Europa, Fundació Artur Martorell, Fundació Ferrer i Guàrdia
  • Vanity tanks: Centre d'Estudis Jordi Pujol
  • Fundacions dels partits polítics (Fundació Rafael Campalans, Fundació CATDEM, Fundació Nous Horitzons, Fundació L'Alternativa, Fundació Pere Ardíaca, Fundació Irla, etc.)
Les característiques dels think tank catalans, que perfectament es pot aplicar a la Fundació Ferrer i Guàrdia és el baix percentatge de filantropia privada, un pressupost i staff reduït, poca transparència, poca visibilitat pública, comunicació dèbil, escassa connexió internacional amb d'altres think tanks. Els reptes de la Fundació Ferrer i Guàrdia per esdevenir un gran think tank independent passa per: sobreviure a la crisi, plantejar la captació de fons privats, apostar per la comunicació, situar investigadors en els mitjans de comunicació, buscar parteneriat internacional i establir mecanismes de porta giratòria, de manera que hi hagi intercanvi de persones procedents del món empresarial i polític.


Per a més informació sobre think tanks es pot contactar amb Francesc Ponsa a la següent adreça: francescmiquel.ponsa@upf.edu








1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.