4 d’abril de 2012

L'independentisme racional d'Ignasi Llorente

Ignasi Llorente acaba de publicar “A la recerca del benestar, Independentisme racional versus nacionalisme emocional” d'Angle Editorial. Vaig tenir l'oportunitat de compartir amb ell i amb la seva tribu la presentació. La sorpresa -o no- va ser majúscula quan vaig veure que el pròleg era de Josep Ramoneda, l'acte era presentat per l'Antoni Gutiérrez-Rubí, no era l'únic sociata present aquell dia i en la intervenció no va fer servir cap vegada la paraula independència. Després de llegir el llibre, he arribat a la conclusió que l'Ignasi i jo formem part de la mateixa tribu, som socialdemòcrates, que com ell diu es concreta en la defensa decidida de les llibertats individuals, les polítiques socials i les polítiques ambientals.
M'agrada la idea que “l'independentisme sigui un objectiu administratiu defensant un model d'organització, en el seu cas estatal, i que pot ser quantificat de forma objectiva”. M'agrada perque aquest independentisme només té una solució que és la via democràtica de l'autodeterminació, del referèndum. M'agrada perque s'allunya del “nacionalisme com a conjunt de sentiments i tradicions que poden no tenir cap relació amb l'administració d'una institució i, que només pot ser analitzat des de la subjectivitat”. La dissociació entre independentisme i nacionalisme és la que situa en un mateix pla a demòcrates i independentistes.
Si coincidim, perquè no pertanyem al mateix partit? Moltes etiquetes i sigles i poca heterodòxia a l'esquerra catalana. Si Catalunya fos independent, probablement restaríem no només al mateix partit, probablement compartiríem nucli, sobretot després de llegir el “Decàleg incomplet, però immediat” que se situa a la part final del llibre on demana redirigir la voracitat dels mercats, apostar per les energies renovables, pel decreixement, per la igualtat com a dret però també com a estratègia eficient, per la laïcitat com a arquitectura de convivència, per repensar les ciutats a partir dels límits dels municipis i la descentralització de les grans ciutats, per reformar el model de sanitat i educació pública sense retallar invertint en R+D+I, per reformular la política agrària comuna i reformar la forma en què prenem les decisions eliminant els sistemes d'elecció indirecta, apostant per les zones censals unipersonals o proposant programes de legisladors populars.
L'Ignasi i la seva tribu, en la que també incloc l'Oriol Illa i el seu llibre “Independentisme català”, hereus -a vegades orfes- del llegat de Carod-Rovira, necessiten d'espais de trobada amb socialistes convençuts que les llibertats individuals estan per sobre de les emocions, de la mateixa manera que la meva tribu necessita barrejar-se i dialogar amb independentistes que aposten per la filosofia utilitarista -màxim benefici per al major nombre de persones-. I aquest diàleg sincer i constructiu és el que ens situarà de nou en una majoria social a Catalunya si som capaços de generar una Aliança Catalana de Progrés que defugi dels errors del passat. Aquesta nova aliança ha de superar l'esquema actual amb propostes d'esperança partint d'una idea comuna que explica molt bé l'Ignasi “quan millor, millor” a diferència de la cosmovisió nacionalista “quan pitjor, millor”. La complicitat des de la pluralitat és la que ens situa en el mateix subconjunt en l'eix esquerra-dreta en la tria d'un camí a la recerca del benestar

Publicat a E-notícies el 4 d'abril de 2012

Cap comentari: