16 de juliol del 2013

Resposta a la demanda d'ERC instant a Avancem a prioritzar la consulta

Segons informa el diari ARA, la portaveu d’ERC, Anna Simó, va demanar ahir al moviment Avancem que prioritzin la batalla per convèncer el seu partit sobre la necessitat d’exercir el dret a decidir. Es va referir, especialment, als sectors socialistes de l’àrea metropolitana que han radicalitzat el discurs “espanyolista” davant l’amenaça electoral del PP i Ciutadans i que fins i tot han votat a favor de boicotejar la consulta si no és acordada amb l’Estat. Segons Simó, aquest objectiu ha de passar per davant de construir el front comú de les esquerres de Catalunya que reivindica el moviment Avancem.

Celebro la resposta d'ERC a la nostra doble crida a l'Assemblea general de Girona. Allà ja vam poder comptar amb la participació de l'Eduard López, membre de la direcció republicana, que ens va dir que ens uneixen més coses que no pas ens separen.

Al meu entendre la resposta és ben senzilla: Ningú al PSC -ni crec que sigui així- pot o vol parar la consulta. Com va dir Joan Ignasi Elena a Girona "votarem, votarem per que el 80% dels catalans així ho vol". De la mateixa manera, ERC no pot només prioritzar aquesta condició per posar-se a treballar en la construcció de 'la Catalunya que ve'. i en qualsevol cas, cap dels dos (PSC i ERC) pot condicionar l'entesa al resultat de la consulta.

Les posicions extremes no poden neutralitzar l'anhel i la urgència de treball en comú de programa progressista (diferents dèficis i crisis). En una eventual negociació per construir l'alternativa, les diferents forces han de trobar un punt en comú. I si en el Govern d'Entesa va ser el patriotisme social ara també ho és el dret a decidir, tal com demostren els programes electorals de les forces progressistes catalanes. 

En relació a la Declaració de Granada, en Pere Navarro ha fet un treball brutal de pedagogia i d'avenç. És notable en clau federal, estatal. Però Avancem no es pronuncia sobre les qüestions d'àmbit estatal i que fan referència al PSOE. Només ho faria si es tractés d'opinar sobre l'impuls d'algun moviment social i polític progressista estatal. El nostre treball se centra en prioritzar un pacte a Catalunya, entre els catalans, per que no podem cometre els errors del passat recent en la negociació de l'Estatut i bàsicament per que associar-se és poder, com ens recorda el pensament clavetià.