Els futurs imperfectes

Diu Raimon Obiols en la presentació de “Els futurs imperfectes” que és una sort aprendre dels amics. Potser és una obvietat perquè crec que el dia que deixen d’aportar-te alguna cosa amb molta probabilitat comencen a deixar de ser-ho. Diu també en aquell llibre de pàgines groguenques i amb una edició ben típica dels vuitanta i que acabo de descobrir -precisament gràcies a un amic que tenim en comú- que “Hi ha una sensació d’aïllament del poder: una manca d’intercanvi de coneixements entre governs i governants. La desconnexió crea desorientació i pèrdua de treball de conjunt”. Això ho deia el 1987. Quin valor cobra aquesta descripció en la conjuntura actual. L’aïllament forma part del principal problema del poder polític en l’actualitat. Els governs haurien d’estar orientats a generar seguretat a la ciutadania i no a tot el contrari. No sembla però que l’Obiols quan va escriure aquestes reflexions imaginés que tot acabaria amb l’esgotament i caiguda del sistema actual. Per ser honestos, tampoc la majoria de nosaltres fa poc menys de cinc anys. El futur es plantegen imperfectes ara més que mai. Es presenten incerts si bé existeix una oportunitat per superar la situació i és a partir de modificar l’escala de valors actual. Caldria apostar per la reflexió per davant de la l’acceleració, la simplicitat radical per sobre de l’hiperconsum, el gaudi dels petits detalls en contraposició als grans muntatges de felicitat artificial. Serà així com sortirem endavant i emergirà una nova política, una política útil orientada a generar aquesta seguretat que ara no existeix. I aquí és on el socialisme llibertari tornarà a guanyar pes en la política. Això sí, un socialisme llibertari liderat per liberals, no pot ser de cap altra manera. El dissabte Avancem a Girona comencem a posar el nostre granet de sorra. Encara estàs a temps d'escapar-te i sumar-te a dibuixar la 'Catalunya que ve'. Els futurs efectivament són imperfectes.

Publicat a E-notícies, l'11 de juliol de 2014