2 de setembre de 2015

10 motius per ser candidat de Junts pel sí


  • Perquè és una gran oportunitat. Tinc una gran admiració per totes aquelles persones que sempre han estat independentistes. Jo no m’hi sento com a tal, però estic il·lusionat perquè amb aquesta iniciativa podem arribar lluny, podem canviar coses.
  • I això de fer-ho junts, m’encanta. Per trajectòria, sempre m’han agradat més els projectes transversals. Sortir i viure fora de la zona de confort és molt més enriquidor per al progrés personal i col·lectiu. Sentir-te que estàs treballant amb persones que no coincideixes del tot et fa créixer. Perquè la història ens ensenya que si anem junts la utopia és més a prop.
  • L’objectiu és clar. Una vida millor. Pels pares van venir a Catalunya a buscar un món millor, van ser protagonistes anònims de la construcció d’un nou país que malauradament ara està llastrat. Pels fills que creixen i que es mereixen recursos i camins per cercar la felicitat.
  • Necessitem eines d’un Estat per fer polítiques socials, educatives, algunes estructurals com la Reforma Horària. Tenim a l’abast acabar amb una anomalia de cinquanta anys que és l'organització de la nostra vida quotidiana.
  • Quina llàstima que no es pugui fer el Referèndum acordat amb l’Estat. Seria una festa democràtica magnífica amb arguments a favor i en contra. Lluny d’amenaces i demagògia. No ens queda cap camí que la desobediència.
  • Anirem a Europa i al món amb una gran força democràtica si som capaços de sumar una gran majoria. Fets i no paraules.
  • Ara hem de guanyar per no tornar enrere. Volem seguir avançant perquè està demostrat que l’administració dels recursos des de la proximitat és molt efectiu i productiu. Som hereus de la millor tradició municipalista a Catalunya.
  • Pi i Margall, el seu hereu Valentí Almirall, Gabriel Alomar, Salvador Seguí, Francesc Layret, Lluís Companys, Antoni Rovira i Virgili, Andreu Nin, Manuel Serra i Moret o Rafael Campalans no van ser a la Via Catalana, ni a la V ni van votar el 9N. Però molt probablement haguessin estat.
  • Exercir el dret a decidir és l’únic canvi possible. Ho vaig aprendre a l’agrupament escolta, que decidint i sent protagonista és com funcionen els projectes.
  • El procés és una autèntica revolució liberal, secular, civil, popular, adogmàtica... que no és poc.