Sobirania horària

La Catalunya política i institucional es troba immersa, avui dia, en un moment apassionant. L'anomenat procés de transició nacional comporta un estat de construcció que prepara l'entramat governamental del producte que sorgeixi de l'esmentat procés. En aquest sentit, ha fet fortuna el concepte “estructures d'estat” per referir-se a les iniciatives endegades pel govern amb l'objectiu de dotar-se de l'arquitectura normativa i organitzativa necessària per afrontar l'administració d'una eventual Catalunya independent des del moment, com a mínim, del seu naixement. Per la seva importància cabdal, el focus se centra, principalment, en les estructures adreçades a la gestió dels tributs i a la política exterior com a elements indispensables per poder assumir, arribat el moment, el funcionament intern del país amb la màxima normalitat des del punt de vista de l'administració i la recerca dels suports internacionals necessaris a la constitució d'un nou estat a Europa. Tot i així, el procés constructiu comprèn i ha de comprendre altres instruments fonamentals de la nova república.
En aquest context, cal refermar la necessitat d'exercir i desenvolupar, també, l'estructura que fa referència al poder de l'estat de proposar i definir tot allò que li sembli necessari en organització del temps de vida quotidiana. L'anomenem sobirania horària i pot ser considerada plena o compartida. La plena fa al·lusió al poder definit sobre els horaris del món del treball, de l'ensenyament i la Universitat, de l'administració, del comerç i de la cultura i l'oci. La compartida fa referència a la dependència de decisions alienes, com és el cas del fus horari o el canvi d'hora a l'estiu i l'hivern. Les limitacions de Catalunya per impulsar la reforma horària són els límits competencials en l'àmbit del treball i en l'àmbit dels horaris de televisió, aquells que regulen el prime time. Actualment, a més, existeix el més que conegut conflicte competencial sobre els horaris comercials amb l'Estat espanyol.
Els partidaris de la sobirania horària de Catalunya plantegem un marc per a la governança de les polítiques d'horaris i d'organització del temps de vida quotidiana, que incorpora una àmplia sèrie de qüestions com ara la reforma dels horaris de manera sistèmica, a partir d'un “moment zero” que contribueixi a l'acceleració definitiva. Convé insistir en la idea de Ginesta en la qual la primera estructura de què s'ha de dotar la comunitat que pretengui convertir-se en un nou estat és la de la capacitat de gestar un bona concertació social per consensuar el seu propi model social. La reforma horària emergeix en aquest context.
L'objectiu que es persegueix és l'adaptació de Catalunya a uns horaris planetaris que cal no confondre amb horaris europeus. La reforma horària és una oportunitat de concebre les polítiques del temps com una via d'apropament a l'estil de vida global allunyant-se dels tòpics que genera l'herència franquista i que es concreta en una mena de spanish life style. Potser aquesta és l'única reforma que planteja uns beneficis pràctics i immediats per al nou país que construïm i la seva ciutadania. Tinguem en consideració Roger Buch, que diu que la reforma horària no implica anar contra les “tradicions” sinó recuperar allò que ja era nostre i que la història, en un moment determinat, va canviar bo i provocant-nos un perjudici.
Hem de ser capaços de concretar els pilars polítics, econòmics i socials sobre els quals volem que es construeixi el nou país. És per això que des de Junts pel Sí apostem de manera decidida per la reforma horària com a nou pacte social per a la Catalunya que ve, a favor de més benestar però, sobretot, més equitat.

Publicat a ElPuntAvui el 26 de setembre de 2016