L’altre dia es feien ressò alguns mitjans de comunicació que el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ha convidat formalment els latin kings a formar part de les plataformes d’associacionisme juvenil i de treballar conjuntament amb la resta d’organitzacions en l’enfortiment i construcció de polítiques en favor de la gent jove.Aquesta ferma invitació no és a la lleugera, ni és casualitat. Es basa en un treball previ de diàleg i mediació, justament al Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona on ja fa uns mesos van començar a reunir-se. Aquest és un espai cogestionat entre el CJB i l’Ajuntament de Barcelona i és un exemple clar de la participació dels joves en el disseny, realització i avaluació de polítiques públiques de joventut.
Hagués estat possible una mediació entre institucions i joves llatins sense l’existència del Casal? La postmodernitat argumenta que l’associacionisme és caduc i forma part de la jerarquia tradicional de participació juntament amb partits polítics i sindicats. Tanmateix fa un discurs fàcil i hegemònic sobre la mal anomenada participació ciutadana, al nostre entendre institucionalitzada i finalista.
Malgrat aquest discurs ahistòric i estètic, les propostes associatives han estat i estaran reivindicant-se deu anys abans de la seva aplicació. Reptes com el dels joves llatins ens encoratgen a seguir treballant en aquesta línia.
20 Minutos (28.11.2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada