28 de maig del 2006

Reconèixer la impotència és un primer pas

No sorprenen les declaracions de la Generalitat de Catalunya de sentir-se incapaç d’arribar a les demandes de la gent jove a través del Servei Borsa Jove d’Habitatge. Es demostra un cop més que el Govern per si sol no pot solucionar aquest problema. Ja és tard, la bombolla s’ha anat fent gran i no avançarem gaire si no es modifica la política actual d’ús del sòl, si no es fan polítiques reals i actives de promoció de l’emancipació -que necessàriament s’han de basar en la construcció de pisos públics de lloguer assequible per a joves-, si no ens atrevim a posar fre al mercat. El col·lapse de l’emancipació ja el tenim des de fa temps, i si no que algú ens expliqui perquè tenim la taxa de natalitat més baixa d’Europa i l’edat d’emancipació més alta. El problema de l’habitatge només ho resoldrem amb un gran pacte social que assigni a l’Estat el paper de garant del dret a la vivenda, tot fent de corrector del mercat; que plantegi, seriosament, una nova política de sòl i una acció decidida de construcció d’habitatge públic. Després de tants conflictes interinstitucionals, no els hi queda més excusa a l’Estat, la Generalitat i les administracions locals per posar-se les piles. Reconèixer la impotència és un primer pas.

20 Minutos (novembre 2004)