Un fet que difícilment serà impossible de dissociar de l'any 2009 són els èxits aconseguits pel FC Barcelona. 6 títols oficials en 7 competicions jugades -la gent del país sabem que es va perdre la Copa Catalunya l'any del Centenari del Sant Andreu-.I també sabem que l'èxit no és causalitat, que és la culminació d'un model de direcció per valors, l'adopció d'una filosofia de gestió, moral i organtitzacional d'acord amb una línia de pensament, formació i actuació clarament definida, possiblement ara fa tot just vint anys, cura per la cantera i futbol total -que rocorda a la qualitat total!-. Una filosofia en la recerca permanent de compromís i d'actuació basada en una cultura de valors, amb la Masia com a laboratori.
Les llàgrimes i l'emoció de Pep Guardiola ahir a Abu Dabi són el sentir dels culers, del patiment, del compromís i de la cultura de l'esforç. El compromís i la ètica com a factor fonamental a través del qual es genera cohesió interna, que alhora genera una millor imatge externa, gràcies a una relació de confiança entre l'aficionat i l'entrenador i equip.
I és possible que això no s'acabi aquí, perquè la transmissió de valors cap a noves generacions de jugadors i membres del cos tècnic, un cop començada, no té fi -malgrat Gaspars, Van Gaals, etc-. A més, en context de crisi on és necessari cert pragmatisme econòmic, aquest model d'utopia humanista, sembla el camí més curt per sobreviure en entorns hostils.
Pep Guardiola i aquest FC Barcelona representen il·lusió, flexibilitat, creativitat, calidesa i generositat girant entorn un eix bàsic i esencial d'ètica constituïda per l'honestedat, la diginitat o la solidaritat.
Llarga vida als valors, llarga vida al Barça!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada