El filòsof grec Epíctec ja deia que “la vida feliç serà impossible mentre no simplifiquem els nostres hàbits i no moderem els nostres desitjos” i sembla del tot actual en el context d'excès de treball, de competitivitat, d'ambició o afany de reconeixement.
El desequilibri salarial és el pilar de les empreses socialment irresponsables. Però que passa quan és una organització social, sense afany de lucre, com per exemple és el cas del Moviment Laic i Progressista? Aquest tema no està resolt, tot i que els estudis sobre economia social recullen que es van millorant lentament les condicions salarials.
Cada cop hi ha més persones que opten per canviar el seu estil de vida, dedicant menys temps a la feina i recuperant valors tradicionals. Aquesta conjuntura, es pot aprofitar a l'economia social, buscant unes millors condicions laborals que permetin anivellar el que no es pot aconseguir a través d'un augment del sou.
El temps i la forma de gestionar-lo a les diverses esferes de la vida quotidiana, ha esdevingut un element cabdal del qual depèn en bona mesura la qualitat de vida de les persones. Fer compatibles els nostres temps laborals, familiar i personals i comunitaris sembla cada vegada més difícil a la nostra societat acceleradament canviant. Per això, impulsar accions que permetin una millor distribució de les diferents responsabilitats a la vida esdevenen aspectes fonamentals si volem que la societat avanci cap a una nova cultura del temps.
En temps de crisi, fa falta imaginació i voluntat de canvi. Paul Krugman diu que “els únics obstacles estructurals importants per a la prosperitat del món són les doctrines obsoletes que poblen el cap dels homes”. Falta una nova cultura que plantegi fórmules imaginatives que es basin en retribucions per objectius, per una banda, i en l'aposta per l'acompliiment dels valors de l'organització.
Compromisos des dels individus
Aposta pel downfishing com a proposta per a reduir el nivell de vida per tal d'incrementar la seva qualitat, així com l'slow com a idea de reflexionar sobre els beneficis d'arrelentir el ritme de les diverses activitats que compesen el dia a dia. Inclinació per una activitat equilibrada, sana i sostenible basada en els pilars com la tranquilitat, la calma, la serenitat i sobretot la capacitat de viure i gaudir el moment present.
Compromisos des de l'organització
Aposta pel reconeixement social, per la formació i creixement -pla de carrera i desenvolupament-, per la conciliació a partir de la flexibilitat i el teletreball. La retribució intrínseca ha de tenir un pes important de manera que proporcioni satisfacció, a partir de l'autorealització i capacitat de poder prendre decisions.
Curiosament, a causa de la precarietat econòmica, cada cop més els treballadors qüestionen el funcionament retributiu de les organitzacions i ho fan a partir de tres preguntes: Quan guanya la meva empresa? En què es gasta els diners? Perquè cobro el que cobro? Per això, és important que l'organització aposti per la transparència, per compartir la informació i coresponsabilitzar a l'equip dels èxits i fracassos socials i econòmics. Amagar informació no té cap sentit, tot el contrari, pot generar desconfiança, innecessària, per altra banda.
La recerca de la felicitat
Richard Layard al seu llibre “La felicitat” explica que els economistes se centra en les recompenses financeres “externes”, oblidant el paper que tenen les recompenses “internes” d'un treball ben fet. Sovint aquesta actitut condueix de manera absurda a elaborar contractes que tracten d'especificar exactament el que la persona haurà de fer. Layart es pregunta “I perquè confiar en que sigui l'altra persona la que vagi a fer bé el seu treball?”. Està clar que cap contracte pot cobrir totes les eventutalitats, i en algun moment l'organització s'ha de veure obligada a confiar en l'orgull professional de la persona contactada. Recordem que Keynes i Bertran Russel condideraven l'avorriment el major perill per als homes, un cop superada les mancances econòmiques.
Per acabar amb Layard, ell argumenta que les persones més preocupades pels diners són menys felices, aflrmació que ensorra definitivament la idea que la gent treballa per diners -homo economicus- i l tendència a pensar exclusivament en recomenses financeres com a forma de motivar als individus.
Si és probable que la felicitat d'una societat augmenti en la mesura en que vetllem més els uns dels altres, potser que es plantegi un model de relació laboral que pensi en el benestar general, de treballadors i empresaris, de l'organització com a tal. I per això és del tot necessari conèixer de primera mà les necessitats d'uns i altres amb l'objectiu de casar els interessos. Es tracta d'una qüestió de vital importància i que no és incoherent amb un gestió complexa (valoració de llocs de treball, etc.) però fent més èmfasi en els valors i no el el triomf individual, ja que difícilment es fomentarà una societat feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada