Per què ens valoren a les persones?

L'altre dia hi havia un article interessant al El País - Negocios que explicava el canvi que havien provocat la incorporació de les xarxes socials en la recerca de feina. El currículum passa a un segon terme i guanya pes el capital relacional. Això lliga amb el que proposa en Xavier Llopart (Universitat de Barcelona) que considera que hi ha tres aspectes a partir dels quals es decideix una organització per incorporar una nova persona:

a) els coneixements i la capacitat d'obtenir informació i recursos
b) el comportament ètic -ment oberta- i la capacitat de viure -creixement cultural i social fora de la feina-
c) la prospectiva -capacitat de llegir el futur i preveure escenaris-

Afegiria, en un context de crisi, com l'actual, la capacitat d'adaptar-se i la flexibilitat als entorns canviants. L'experiència pot passar a un segon terme. Com argumenta el conseller delegat de Hays, Alistair Cox, "Ja no es busca potencial, sinó resultats".

Està clar que el combat del temps guanya pes en els processos de selecció de treballadors del coneixement en el segle XXI. La ment oberta i la capacitat de viure, conciliant la vida personal, familiar i pública -cívica- amb la laboral, guanya pes. I és que a banda d'un bon currículum acadèmic i experiència professional, està bé presentar un bon currículum extraacadèmic de valor (beques a la participació en activitats socials, culturals, esportives...), que demostri que hi ha vida més enllà de la feina, que hi ha una preocupació per altres qüestions socials, cíviques o polítiques.