
I acaba certament amb més pena que glòria: de matinada i a corre-cuita. A diferència de la proposta nord-americana -que porta ja 7 edicions-, Lluís Bassat no ha estat capaç de seduir al públic. Al meu entendre, s'ha cremat un cartutxo interessant de reality una mica més cultural. Com diu un amic publicista, aquí si la gent no surt fent "edredoning" no genera cap interès, o si no hi ha merder entre els participants, com a Pekin Express -competència directa de l'Aprendiz, res de res.
Us he de confessar que a mi m'ha agradat i que voldria veure una segona edició. Però sembla que no serà possible. Aquí ens quedem amb Gran Hermano, i així va el país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada