18 de gener de 2010

Obituari de l'Àvia Eufemia

Aquest cap de setmana m'he trobat per sorpresa a Còrdova. El cor de la meva àvia havia decidit deixat de funcionar. Un cor que va començar a bategar el 1912 i que -es diu ràpid- ha sobreviscut a quatre grans formes d'Estat (Monarquia d'Alfons XIII, amb Democràcia i Dictadura de Primo de Rivera, la II República i la Monarquia parlamentària, la d'ara, vaja). Encara recordo la sorpresa que em va provocar el dia que em va respondre afirmativament que si s'en recordava perfectament del borbó Alfons XIII.

La meva àvia tenia un germà maqui, "el tio Alberto" -que havia pogut fugir al sud de França on encara viuen la seva dona i fills-. Ella i el meu avi van patir la repressió franquista per aquest fet: El meu avi va estar a la presó més d'un any perquè des de la repressió estaven convençuts que sabien on estava amagat.

La meva àvia, malauradament ha format part de la generació perduda, la de la por, víctima d'uns valors que havien estat imposats pel franquisme en forma de gota malaia i que havien calat d'alguna manera en la seva manera de veure la vida, de prioritzar les coses i d'endreçar els valors. Curiosament, de jove sempre em preguntava si ja treballava o si tenia núvia i quan tenia previst casar-me. Tampoc era catòlica, però ja se sap, masses anys de nacional-catolicismo.

Ahir va ser el seu comiat a l'Església del Barrio de Los Ángeles, la part alta d'Alcolea, separada d'aquesta pel riu Gualdalquivir. Una església que curiosament havien construït el meu avi i altres paletes del poble inicialment com a escola. El mossèn, entre d'altres barbaritats que ja no recordo, ens va advertir que de res podien servir a l'Eufèmia -la meva àvia- les flors, els records o les fotografies, que això ens serviria a nosaltres, ja que a ella únicament li podia servir una oració. I ves que s'em va acudir que la única manera de corregir aquesta vegenada era fer un post al meu blog, amb l'objectiu de compartir amb vosaltres la impotència que em produeix reconèixer en la meva família el mal que han fet tants anys de dogmatisme i feixisme.

Llarga vida a la meva àvia i a la seva generació.

Cap comentari: