El vot als 16 anys o el rite de pas dels adolescents

De la conversa amb el president Montilla al dinar de la Causa Comuna em va quedar el neguit de reflexionar entorn al vot per a adolescents de 16 anys. I en aquest sentit, l'informe del filòsof i pedagog José Antonio Marina elaborat el 2005 per encàrrec de l'Alcalde de Sevilla és un referent bibliogràfic clau per obrir el debat en la viabilitat del reconeixement.

Entre els arguments en contra més repetits, segons Marina, hi ha la idea que als 16 anys són massa joves per ser emocionalment objectius, que són incapaços de prendre decisions polítiques responsables ja que no disposen dels coneixements necessaris, que es poden comprar fàcilment els vots, que són vulnerables a les seves influències, que tenen menys consciència de risc que els adults, que són més impulsius i estan sotmesos a canvis d'humor o que no estan interessats a prendre decisions polítiques, que el vot jove podria proposar idees perilloses.

Pel que fa als arguments a favor, a partir dels 16 anys els joves comencen a tenir algunes responsabilitats i drets d'adults. S'entèn que el dret a votar hauria de ser un d'ells. A més, els joves poden treballar, pagar impostos i viure sota la llei, i per tant haurien de votar. Serviria per harmonitzar la legislació sobre l'adolescència.

Per una altra banda, Marina considera que si els joves poguessin decidir sobre les qüestions que afecten a la seva vida, sentirien més interès per la política. De retruc, els partits polítics vetllarien per formular propostes que recollissin els seus interessos.

Hi ha un element força interessant i és el que fa referència al fet que els joves amb 16 anys encara estan arrelats a la seva comunitat i pot ser més fàcil canalitzar mesures d'acompanyament, per exemple al darrer curs de la ESO. Per tant, es pot rebre una formació política acurada dins del sistema educatiu.

La qüestió és plantejar quins han de ser els programes de foment de la participació política dels adolescents que permeti canviar la tendència abstencionista i la visió, sovint negativa, de la gent jove, el que Marina anomena generar "una generació de joves socialment responsables".

Marina proposa que el dret a vot podria fer-se servir com un rite de pas de l'adolescència a la maduresa, que coincidiria amb la finalització dels estudis obligatoris, que són, en realitat, un certificat de ciutadania. Podria ser la culminació d'un programa general d'educació ciutadana, com el que s'està duent a terme a molts altres països.

Una de les pors que hi ha entre les formacions polítiques és el creixement eventual de l'abstenció. Una proposta podria ser fomentar la responsabilitat entre els joves a l'acte de votar, fent-los inscriure's en un registre de votants. Això evitaria una decisió improvisada i una valoració del dret a vot. I permetria comprovar l'èxit o fracàs d'aquesta mesura.

Està clar que caldrà reforçar la cultura democràtica entre la gent jove com a producte estrella de l'educació per la ciutadania. Potser caldrà doncs començar per aquí.