20 de març de 2010

Sopar EGB, una activitat recomanable per la salut

Ahir vam fer la trobada amb els companys d'EGB del CP Milagros Consarnau. Va ser bestial. Ens reteníem la mirada més del compte. En els primers instants va haver cert col·lapse. Probablement buscàvem trobar l'infant amb el que havies compartit 20-30 anys enrera la quotidianitat. Vam anar 25 persones, tants com criatures vaig comptar en una enquesta improvisada. "peralta, estás igual", "miquel, tú me gustabas en la egb", "cuántos niños tienes?" "dónde vives, dónde trabajas", "qué será de mónica veiga?", "pues no entiendo porqué me machacabas tanto!"...

El meu cole estava a Santa Eulàlia, un barri situat a l'entrada de l'Hospitalet de Llobregat. Majoritàriament, la gent érem fills d'immigrants, molts d'ells andalusos. 22 anys després, constates allò que ja sabies, vam rebre una educació post-franquista, molt recent de la recuperació de les llibertats democràtiques. Molts dels meus companys s'han catalanitzat els noms (l'emili, la laia...), li han posat els seus fills noms en català com explicava la debora o probablment fins i tot els hi parlen. S'esborra aquella imatge de context immigrant que recordo.

Amb la Jèssica vam organitzar unes mini-eleccions amb vot secret. Vots a l'esquerra, vots a la dreta -menys- i uns quants nuls, amb gargots i comentaris com si el temps no hagués passat.

Curiosament, no van sortir els "motes". El meu era molt fàcil, "fava" i totes les paraules derivades amb "fa". Sempre em va semblar inofensiu comparat amb d'altres que m'estimo més no recordar.

Una de les conclusions és que et coneixes una mica més quan els teus companys t'expliquen com et veuen, com s'enrecorden de tu. Curiós tot plegat i molt recomanable per la salut i la felicitat que ocasiona l'abraçada i la conversa sincera amb tots i cadascun d'ells.