El meu cole estava a Santa Eulàlia, un barri situat a l'entrada de l'Hospitalet de Llobregat. Majoritàriament, la gent érem fills d'immigrants, molts d'ells andalusos. 22 anys després, constates allò que ja sabies, vam rebre una educació post-franquista, molt recent de la recuperació de les llibertats democràtiques. Molts dels meus companys s'han catalanitzat els noms (l'emili, la laia...), li han posat els seus fills noms en català com explicava la debora o probablment fins i tot els hi parlen. S'esborra aquella imatge de context immigrant que recordo.
Amb la Jèssica vam organitzar unes mini-eleccions amb vot secret. Vots a l'esquerra, vots a la dreta -menys- i uns quants nuls, amb gargots i comentaris com si el temps no hagués passat.
Curiosament, no van sortir els "motes". El meu era molt fàcil, "fava" i totes les paraules derivades amb "fa". Sempre em va semblar inofensiu comparat amb d'altres que m'estimo més no recordar.
Una de les conclusions és que et coneixes una mica més quan els teus companys t'expliquen com et veuen, com s'enrecorden de tu. Curiós tot plegat i molt recomanable per la salut i la felicitat que ocasiona l'abraçada i la conversa sincera amb tots i cadascun d'ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada