La desobediència institucional de l'Alcalde de Palafrugell

Fa una setmana em vaig quedar amb l'amic Andrés Cascio atrapat per les nevades. Podria explicar amb detalls l'experiència des de les 13 hores que vam sortir de Palafrugell fins les 12 hores que vaig arribar a Barcelona. Però ho deixo per converses informals, en les que sempre es pot exagerar una mica més i pots comprovar com la gent riu després de tal gimcama. Per als més curiosos, podeu buscar a les hemeroteques de TV3 el reportatge al Poliesportiu de Vidreres i ens trobareu. Segons algú, semblem dos refugiats...

Sí, escric gimcama, perquè al meu cau es deia gimcama, tot i que hi ha qui li diu gincana, o qui s'atreveix a escriureu-ho amb ginkana. Farem cas al que diu l'enciclopèdia lliure i escrivim-ho correctament: gymkana o gymkhana, que "és el nom genèric que se li dóna actualment als jocs que es realitzen en nombroses proves de competició". Si fa o no fa, va ser això, la nostra aventura...

Bé, però l'objecte del post, com indica el seu nom, no és fer una disertació sobre qüestions etimològiques. D'aquell fatídic 8 de març i de tot el que ha succeït aquesta setmana, em vull quedar amb l'Alcalde de Palafrugell, en Sergi Sabrià (ERC).

Aquell dia ens vam reunir per presentar el Moviment Laic i Progressista i l'Associació Cultural Pedratallada, ubicada a Palafrugell a l'emblèmatic Centre Fraternal. Em va semblar un tipus d'aquells nascuts per ser alcaldes, proper, sincer i decidit. I m'ho ha semblat més, un cop he vist la seva actuació aquests dies a partir de la crisi de les nevades. Les seves aparicions a diaris i televisions m'han semblat del tot encertades i ajustades amb les demandes i reflexions ciutadanes.

Ha seguit els preceptes de desobediència civil de Henry David Thoreau però des de la dimensió institucional, sent l'Ajuntament qui ha decidit aplicar-la en protesta per la gestió nefasta de les elèctriques, i al·legant que la ciutadania es veuria perjudicada si volgués aplicar-la. L'Alcalde no ha actuat de forma populista, ha defensat des de la força de la institució els interessos col·lectius.

Esperem que en Sergi Sebrià recordi també allò que va dir Thoreau que "les coses no canvien, canvien les persones", de manera que el seu creixement en política sigui sobre les bases sòlides l'espontaneïtat i la reflexió.