La tercera ànima del PSC

Avui hi ha una notícia a Nació digital sobre la sobiranització del PSC, en ella s'explica que, a banda d'Avancem, hi ha altres persones com Quim Nadal o Roció Martinez-Sampere i d'altres sectors al partit -com la Joventut Socialista de Catalunya que va estar a punt d'aprovar una esmena en aquest sentit al seu darrer Congrés- que consideren el dret a decidir com un tema fonamental en una cruïlla inevitable. Aquesta no és una qüestió que pretengui separar militants, simpatizatns i electors socialistes entre espanyolistes o catalanistes, tal com es vol fer veure des d'una òptica nacionalista. Es tracta de radicalitat democràtica, tal com vaig exposar en un article anterior a E-notícies. Es tracta d'una tercera ànima al PSC, la de tots els convençuts que la via democràtica és la que ha de ser capaç per resoldre l'atzucat en el que es troba no només el PSC sino el país en general. Una opció per la qual ja han apostat altres opcions que, d'entrada, no tenen la independència en el seu horitzó militant com són la coalició ICV-EUiA o els propis sindicats CCOO i UGT. 

Es fa del tot rellevant l'aparició en escena de Rocío Martínez-Sampere que, en el marc de la negociació del Pacte fiscal veu com es fa del tot necessari trobar una sortida radical i sòlida. L'entrada en escena de la responsable d'economia, lluny de sospites de ser independentista, constata que hi ha una generació de dirigents i militants -per no dir d'electors- que volem superar d'una vegada per totes el frame felipista dels anys 80 que ja no serveix i que volen portar alguns dels postulats maragallistes a la màxima concreció, per evitar caure en una ambigüitat que l'electorat no perdona.