21 de maig de 2012

Avancem en els drets a decidir

Cal eixamplar el dret a decidir a tots els àmbits de la política que afecten als catalans si volem trobar un consens de país. A partir d'aquesta proposta és on el PSC ha de ser capaç d'exercir el lideratge que se li demana com a principal força liberal-progressista. El dret a decidir sobre el camí de Catalunya s'ha de vindicar també sobre el model d'estat del benestar o sobre l'arquitectura política supraestatal que avui dia és Europa. El dret a decidir ha de ser doncs la reivindicació de la radicalitat democràtica, és a dir, el dret de la ciutadania a poder decidir sobre el futur de les qüestions que li afecten, allunyat de dogmes de qualsevol tipus: religiós, capitalista o nacionalista.

A ningú se li escapa que actualment és una incomoditat per al PSC la qüestió de l'encaix de Catalunya a Espanya i la creixent demanda pel dret a decidir. L'atzucac en el que es trobem es resol apostant per la radicalitat democràtica. Aquesta via en cap cas trenca la unitat civil del poble. Tot el contrari, polititza i empodera la ciutadania a prendre decisions sobre el seu futur. Fer creure el contrari és apel·lar a la por, enemiga del progrés humà. El dret a decidir reforça la vocació democràtica, innovadora, reformista, valenta d'un país com és el català. Reconèixer la sobirania de Catalunya és el consens present i creixent dels propers anys, que ja signen CiU, ERC, ICV-EUiA, SI, CUP i que també hauríem de subscriure el PSC si no volem abandonar -on s'ha mantingut fins ara i amb molt bons resultats- el carril central de la política catalana. Dret a decidir no vol dir automàticament independència. Dret a decidir vol dir federalisme, és a dir, l'aposta per l'autoderminació personal i també col·lectiva. 

El dret a decidir s'ha de reclamar per als catalans com també per al conjunt dels europeus a poder prendre realment un camí en comú. Europa ha de ser el que els europeus vulguem que sigui. En aquest sentit, s’han de dur a terme reformes que permetin aprofundir en la democratització del seu funcionament, la promulgació d’una autèntica constitució, l’elecció directa del seu president per sufragi universal com a referent de la Unió i afavorir l’existència d’una opinió pública europea, davant la confrontació d’interessos estatals. Això també ha de constituir el gruix de demandes entorn als drets a decidir: quin model d'Europa volem.

En coherència a aquesta idea, cal eixamplar l'horitzó sobre els drets a decidir també sobre el model social. El PSC ha de posicionar-se a favor del dret a decidir el model d'estat del benestar com reclamen els sindicats i altres forces de l'esquerra nacional a partir d'una consulta sobre les retallades. La fortalesa del PSC ha de ser condicionar el model de Pacte fiscal a una proposta ferma i consensuada de Pacte social, de manera que s'evitin que algunes retallades que aparentment s'estan fent sota l'escenari de la crisi, i que tot fa indicar que són ideològiques. 
 
La política consisteix en influir allò que és possible. Qualsevol altra opció és caure en el legalisme i en posicions conservadores i porugues llunyanes dels ideals socialistes i transformadors de l'esquerra. Esdevenir la veu de la consciència que recorda el compliment de la llei allunya al PSC de la política i també de l'emoció dels ciutadans, que majoritàriament s'han expressat i volen decidir sobre el model d'estat del benestar, l'encaix fiscal que porti més recursos per Catalunya i el seu futur, dins o no d'Espanya, així com de quina manera volen ser més o menys Europa. 
 
I és en aquest context que neix Avancem.cat neix, per mandat del 12è Congrés del PSC, com a estratègia per a la formulació d'una Aliança Catalana de Progrés en els propers anys que sigui alternativa. Avancem vol canalitzar en el marc de l'esquerra nacional aquestes inquietuds entorn als diferents drets a decidir.  El repte és apassionant.


Publicat a E-notícies el 21 de maig de 2012

1 comentari:

Anònim ha dit...

Nacionalismo + Socialismo ...... Alamania 1939