El mètode escolta: una proposta universal d'educació

Demà, 30 d'abril i l'1 de maig la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) celebra la seva Trobada de caps amb la participació de més d'un milers de caps escoltes d'arreu del país. M'han convidat a participar a la taula sobre mètode escolta. La pregunta que em faig preparant l'activitat hores abans és què té el mètode escolta que atreu a tants infants i joves i que identifica una nena yemení musulmana a un adolescent immigrant en risc d'exclusió de les Banlieues franceses. L'escoltisme nascut a principis del segle passat inspirat principalment en la francmaçoneria és una proposta educativa amb caràcter iniciàtic i amb clara voluntat emancipadora, que a través d'una ambientació plena de rituals i símbols planteja als infants el seu propi camí de progrés personal. Un ritual és una cerimònia com qualsevol altra, com l'obertura dels Jocs Olímpics, el lliurament de diplomes a la Universitat, el cant del Barça abans d'un partit o un acte de culte religiós. Els rituals a l'escoltisme tenen tanta solera com aquests i expressen tradicions que recorden un passat que és entranyable, educador i emancipador. Uns rituals i símbols que s'expressen arreu del món i que es concreten principament en una Llei i una Promesa. La seva atracció passa per la idea de demostració de capacitats a partir del sotmetiment a diverses proves o reptes per implicar-se definitivament. La Promesa és la lliure voluntat de manifestació que es desitja seguir el camí marcat. Un compromís solemne i públic. En cap cas una experiència sacramental o màgica, sinó un procés d'aprenentatge psicològic. En definitiva, la Promesa i Llei escolta són l'expressió del compromís escolta en qualsevol indret del món. D'altres elements interessants són les ambientacions. Sembla sensacional que arreu del món els Llops, la franja infantil (de 9 a 12 anys) els educadors fan servir els personatges del Llibre de la Selva de Rudyard Kipling i simbolitzen un rol determinat: Baloo (la bellesa de l'estudi), Bagheera (la força de la paraula) i Akela (la saviesa de la conciència lliure). Una qüestió interessant a destacar també són el fet que els escoltes es reconeixen entre si amb uns signes establerts per aquest fi. Són signes, paraules i el progrés propi en cada etapa. Donar-se la mà, però també la salutació, es converteixen en elements simbòlics que apareixen com a signes d'identitat. Demà a Manresa més. Us hi espero!