30 d’abril de 2011

El mètode escolta: una proposta universal d'educació (la ponència)


Quin és aquest poderós instrument que arriba a tots els racons del món amb excepció de 6 països, entre els que hi ha Cuba i la Xina, on és prohibit? Com és possible que una noia bengalí pugui reconèixer a un adolescent de les Benlieuves franceses des del moment que tots dos participen a un agrupament escolta? Com és possible que avui siguem aquí escoltes amb diferents creences i principis filosòfics amb un únic objectiu: l'enfortiment de l'Escoltisme Català? Seria possible aquest marc entre les tres grans organitzacions d'esplai a Catalunya? Com és possible que els escoltes siguin escoltes i els esplais facin esplai? A què es deu aquesta identificació amb l'escoltisme fins al punt de dir que si som escoltes un dia, ho som per sempre? Heu arribat a pensar perquè un agrupament escolta costa tant de muntar però també costa també tant de desaparèixer, sobretot si ho comparem amb un esplai o una altra entitat juvenil? Només li trobo una resposta. I és una fórmula que ha estat màgica al llarg dels darrers 100 anys, i no és pas la de la Coca-Cola, sino la del Mètode escolta.

L’escoltisme és un moviment educatiu que no va néixer d’un pedagog, ni d’un mestre, ni tan sols d’un filòsof de l’educació. Com és sabut, va néixer de la mà de Robert Baden-Powell, un militar que, després de patir la cruesa de la guerra, va dedicar la resta de la seva vida a la formulació d’una proposta d’educació d’infants i joves. Robert Baden-Powell va ser, tal com el defineixen alguns historiadors, un intel·lectual amb gran capacitat d’observació, molt intuïtiu, sensible i pragmàtic. La seva proposta educativa es va basar en l’assumpció d’un codi ètic que estava fonamentat en el valor del deure i del servei tenint com a objectiu final la felicitat dels joves i la seva integració a la societat.

El mètode
scout se centrava en l’educació per l’acció: els nois havien d’interioritzar les regles en les relacions entre ells i el medi natural i social, dins d’un sistema de patrulles dirigides per un d’ells mateixos. Robert Baden-Powell no pretenia crear una alternativa a l’escola, sinó un sistema complementari que assolís una formació més sòlida pel que fa a l’educació cívica i patriòtica. Inicialment la seva proposta pretenia treballar la formació del caràcter, l’adquisició d’una bona salut, el desenvolupament d’un esperit de servei i l’obtenció d’habilitats manuals.

Tot i que no era pedagog, la seva tasca no es pot separar dels corrents de reforma educativa de principis del segle XX.

S’ha escrit molta literatura a l’entorn de si el creador de l’escoltisme, Robert Baden-Powell (1857-1941) va ser francmaçó. En qualsevol cas, més enllà d’aquesta circumstància concreta, el que resulta rellevant és la recuperació de les que considerem les arrels francmaçòniques de la creació de l’escoltisme i quin és el seu llegat, cabdal per a l’èxit traduït en expansió i creixement del major moviment d’educació infantil i juvenil del planeta, que actualment suma més de 40 milions de membres –si afegim a l’escoltisme el guiatge-. En aquest sentit, pensem que el retorn als orígens del moviment és un bon punt de partida per construir l’escoltisme del segle XXI.

El Duc de Connaught, de la família reial britànica, fou qui més va influir en la personalitat de Robert Baden-Powell. Una amistat que el va portar a nomenar-lo president de l’Associació de Boy-Scouts de la Gran Bretanya. Se suposa que va ser ell qui el podia haver iniciar en els misteris de la germanor francmaçònica, ja que era Gran Mestre de la Gran Lògia. És molt significatiu que la mateixa persona que fou president dels escoltes fos mestre dels francmaçons d’aquell país. El rei Eduard VII, un dels principals impulsors de l’escoltisme, havia estat iniciat a la francmaçoneria i va ser, quan era Príncep de Gal·les, Gran Mestre de la Gran Lògia Unida d’Anglaterra, entre 1875 i 1901, on posteriorment el va substituir el seu germà Duc de Connaught. Robert Baden-Powell també va tenir un estret contacte amb el francmaçó i rei Jordi VI. El successor de Robert Baden-Powell al front del moviment escolta a partir de 1935, Lord Somers (1887-1944), era francmaçó. Si bé qui contribueix intensament des d’un vessant ideològic i pedagògic és Rudyard Kipling (1865-1936), Premi Nobel de Literatura de 1907, de qui deia que era “un bon amic de l’escoltisme des dels seus inicis”, quan Robert Baden-Powell intentava crear una branca infantil, i va demanar-li a l’escriptor autorització per utilitzar el Llibre de la Jungla. Amb la lectura d’aquest llibre i coneixements bàsics sobre escoltisme i francmaçoneria no serà difícil trobar elements de coincidència entre ambdues institucions.

En els inicis de l’escoltisme, se li recrimina a Robert Baden-Powell que el seu moviment fos irreligiós, malgrat citar Déu en la Promesa; el mètode proposat té massa similituds amb la francmaçoneria, el seu fundador és un anglicà liberal i la naixent organització proclama la validesa intrínseca de totes les opcions espirituals. Per tot això, però sobretot pel darrer motiu, el catolicisme es mostra clarament contrari. Per aquelles dates, la Santa Seu condemna la
Young Men’s Christian Association (YMCA) i el fundador de l’escoltisme es preocupa. És, per tant, davant la reacció de l'Església Catòlica quan l’escoltisme corre el perill de fracturar-se. Robert Baden-Powell intenta per tots els mitjans trobar solucions que no arribin a desvirtuar totalment el projecte educatiu, amb la creació en alguns països d’organitzacions-paraigües composades per les branques confessionals. Però no era aquest l’esperit de l’escoltisme original que, sense cap dubte, responia a la voluntat d'educar des del pluralisme. Resulta francament indicatiu d’aquesta vocació que Robert Baden-Powell demanés la col·laboració a Kipling, qui somiava, com ell, en un món en el que la fraternitat fes possible l'amistat per sobre de les creences religioses o filosòfiques.

Robert Baden-Powell va inspirar-se en les teories pedagògiques d’Ovide Decroly (1871-1932), seguidor de Maria Montessori (1870-1952). Decroly va ser iniciat francmaçó a la
Lògia Les amis philanthropes núm. 2, del Gran Orient de Bèlgica, a Brussel·les i, no per casualitat, mantenia correspondència amb Francesc Ferrer Guàrdia.

A molts països l’impuls de l’escoltisme va ser dirigit per francmaçons compromesos amb el progrés social. A França, Edmond Goblot (1858-1935), professor de Filosofia a la Universitat de Lyon, amic fidel de Jean Jaurès (1859-1914), fundador a Toulouse de la secció local de la
Lliga del Drets de l’Home i del Ciutadà, militant en favor del capità Alfred Dreyfus (1859-1935), va dedicar la seva vida a la francmaçoneria, a l’escola laica i als Eclaireurs de France (l’escoltisme laic francès). A Bèlgica, el 1910 són els francmaçons els qui impulsen la creació de l’escoltisme. A Xile, l’organitzador del moviment escolta va ser Alcibíades Vicencio (1859-1913) un personatge al que quasi tots els llibres d’història atribueixen la condició de francmaçó, malgrat que molt probablement no va ser mai iniciat. La seva tasca, però, ha rebut el suport constant de la francmaçoneria xilena fins a l’actualitat. Annie Besant (1847-1933), francmaçona, va fundar l’Associació de Boy-Scouts de l’Índia, en la que s’acceptava britànics i nadius. L’any 1921 Besant contribueix a la unificació de l’escoltisme a l’Índia, i l’any 1933 rep del propi Robert Baden-Powell el llop de plata.

Als Estats Units d’Amèrica, trobem dos homes que van col·laborar en la creació dels Boy Scouts of America (BSA): Ernest Thomson Seton (1860-1946, cap escolta nacional) i Daniel Carter Beard (1850-1941, comissionat escolta nacional), qui primer havia creat els Pioners, fills de Daniel Boone (1734-1820) l’any 1905. Tots dos han de considerar-se co-fundadors del moviment escolta internacional, doncs realitzen el seu treball en paral·lel al de Robert Baden-Powell. Seton i Beard i els seus primers companys de viatge, com descriu Mechling (2001), entre els que cal destacar Edgar M Robinson, John L. Alexander i James E. West, tots tres procedents de la YMCA, van entendre l’escoltisme com una organització oberta.

Beard era membre de la Mariner’s Lodge núm. 67, de la Ciutat de Nova York. No resulta irrellevant recordar que Beard és un home fortament influenciat per Henry Georges (1839-1897) i la seva obra fonamental Progress and Poverty, caracteritzada per l’axioma central del pensament dels presidents Jefferson i Jackson, la destrucció dels monopolis econòmics privats i l’extensió de la llibertat i de la igualtat d’oportunitats per a tothom. Beard, com a artista, va il·lustrar el llibre d’un altre francmaçó conegut i inconformista, Mark Twain (1835-1910), iniciat el 22 de maig de 1861 a la Polar Star Lodge núm. 9 de Missouri. A Connecticut Yankee in King Arthur’s Court, va deixar-hi un bon rastre de les seves idees progressistes.

La història registra també la implicació de dos presidents francmaçons nord-americans que col·laboraren activament en l’obra de construcció de l’escoltisme, per la seva fraternal relació amb Beard: Theodore Roosevelt (1858-1919), 26è president, iniciat a la francmaçoneria el 2 de gener de 1901, citat al llibre Escoltisme per a nois, on afirma ser partidari dels jocs a l’aire lliure i que va rebre a la Casa Blanca a Beard i Robert Baden-Powell per interessar-se pel seu projecte i explicar les seves pròpies idees sobre el tema; i William Taft (1857-1930), el seu successor, que va entrevistar-se també amb Robert Baden-Powell, prometent total recolzament en la difusió de l’organització al seu país.

No pot negar-se que el primer Roosevelt i Taft eren políticament conservadors, però això no fas més que posar de relleu l’error de la dreta religiosa nord-americana d’avui, defensora de l’integrisme, contra tota la cultura (que avui en diríem “transversal”) de tolerància dels pares fundadors. Anys més tard, el 32è president dels Estats Units entre 1933 i 1945, Franklin Delano Roosevelt (1882-1945), progressista, francmaçó i president honorari dels Boy Scouts, va demanar al moviment que prestés atenció a la Promesa escolta, com a base d’una ciutadania bona, base d’un bon govern i base d’un progrés ordenat del país (discurs de 8 de febrer de 1935).

L’arquitectura ideològica de l’escoltisme és inspirada en els principis de la francmaçoneria, per exemple en les idees de la llibertat absoluta de consciència; la fraternitat universal o internacional; el desenvolupament de l’individu en la llibertat; l’autoritat del cap adquirida per les seves qualitats.

L’impuls constructiu respon a un reconeixement simbòlic d’un universal humà, la necessitat dels col·lectius d’homes i dones, en els diferents períodes de la història i arreu del planeta, de construir edificacions amb significats, no només pràctics, sinó també simbòlics. L’escoltisme i la francmaçoneria tenen una predisposició constructiva: Construir un món millor.

El nom dels
llobatons que troba el seu origen al Llibre de la Jungla de Kipling i que és un terme també utilitzat a la francmaçoneria. I tota la mística inspirada en un llibre ple de contingut francmaçònic, de la mateixa manera que Kim. Si es llegeix detingudament el Llibre de la Jungla, no serà gaire difícil trobar el paral·lelisme entre la lògia francmaçònica i el consell de roca i la denominació als llops de Poble Lliure, tenint en compte que l’accepció “Free-mason” significa constructor lliure, i el primer requeriment per a tot francmaçó és que sigui “lliure i de bons costums”.

En definitiva, tant l’escoltisme com la francmaçoneria utilitzen rituals sovint eixits els uns dels altres, però que tenen particularitats. Un ritu és un acte cerimonial, un conjunt de símbols viscuts que té per objectiu enquadrar els participants en un ambient emocional, simbòlic i que toca la imaginació del que viu l'acció.

Segons el RAP (2005) les eines del mètode són:

  • La Llei i la Promesa: un codi de conducta i una invitació personal i voluntària. Iniciàtic

  • Marc simbòlic: adaptat a cada franja d'edat. D'una marc imaginari i simbòlic a la realitat

  • Treball en equip: sistema de patrulles, el petit grup que assigna rol a cada escolta. Del petit grup a la societat

  • Joc: atractiu, d'exploració, d'aventura i descoberta, que facilita la integració de l'infant o jove. De les normes del joc a uns valors universals

  • Servei als altres: responsabilitats individuals que repercuteixen i la implicació social

  • Natura: vida en contacte amb l'entorn natural



Ens centrem en les següents qüestions:

  • Iniciàtic

  • Ritualista

  • Simbòlic

  • Democràtic



Iniciàtic

Cal demostrar capacitats i sotmetre’s a diverses proves o reptes per implicar-se definitivament. Es dóna molta importància a la lliure voluntat de manifestar que es vol seguir el camí traçat. Les iniciacions no requereixen coneixements específics. Només un acte d’entrada, de compromís personal, és el començament d’un recorregut, una via contínua de potenciació de la qualitat humana de l’escolta o el francmaçó, en el convenciment que el camí de l’home passa per la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

La Promesa escolta és una iniciació de l’aspirant, un compromís solemne i públic. La iniciació no és una experiència sagramental o màgica sinó un procés d’aprenentatge psicològic. La iniciació a l’escoltisme es fa mitjançant una cerimònia i és a partir de la qual que els nouvinguts resten admesos al moviment escolta. La seva pertinença i compromís es concep per a tota la vida.

La iniciació no és un fenomen puntual i momentani sinó que és un procés, encara que pugui representar-se en una cerimònia. La iniciació no es dóna, es provoca. Les iniciacions escolta no són mètodes únics d’esclariment o d’educació, sinó que són un més en els seus espais respectius d’actuació. N’existeixen d’altres, àdhuc existeixen experiències vitals espontànies que tenen virtualitat iniciàtica que provoquen un augment de la consciència de l’individu. El mètode francmaçònic escolta no imposa una unitat ideològica a qui els practica... dóna un marc axiològic general que admet i exigeix el pluralisme en el seu interior.

Els agrupaments escoltes són uns llocs privilegiats en els que, amb les eines de la tradició, s’eduquen ciutadans lliures o, dit d’una altra manera, són uns grups humans en els que cadascú segueix un itinerari vital, de caràcter iniciàtic progressiu, que el fa créixer interiorment i projectar-se vers l’exterior. Lliure interpretació dels símbols escoltes, formació progressiva del caràcter i serena discussió sobre les formes d’actuació en la societat organitzada són les columnes insubstituïbles de l’escoltisme.

L’escoltisme és un mètode compromès. La Promesa escolta consisteix en la invitació personal a cada infant o jove a comprometre’s lliurement davant dels seus companys. La Llei escolta és la proposta que exposa de forma positiva els principis i valors del moviment. Promesa i Llei són l’expressió del compromís escolta arreu del Món.

A l’escoltisme es proposa a cada infant o jove un repte personal, un progrés en tots els grups d’edat -les unitats-, dividit en tres etapes. Integració és la presa de contacte amb els nous companys, la proposta i les característiques de la unitat (la simbologia, les tradicions, la forma de treball, etc.); comença a participar activament de la dinàmica de la unitat. Participació significa la implicació real en el treball per al progrés personal i col·lectiu, es juga un paper més actiu en el grup. Animació emfatitza la seva capacitat per dinamitzar el grup, es posa en pràctica l’experiència assolida i es pren una major iniciativa. Amb la seva actitud contribueix a la bona marxa del grup.

Quan Robert Baden-Powell va escollir El Llibre de la Jungla com a marc simbòlic per a la branca menor de l'escoltisme, ho va fer pensant en els valors educatius que té i que representa mitjançant els personatges que hi apareixen, les situacions que s'hi viuen i l'espai on es desenvolupa l'acció. Tot sembla estar muntat per tal que l'infant descobreixi, a través de la fantasia, la realitat humana. La història del Poble Lliure i els contes que s'evoquen, així com els símbols que genera són un marc que motiva i enriqueix la vida en grup.

Ritualista

L’escoltisme no renuncia al ritualisme, tampoc no guarden cap secret. Un ritual és una cerimònia, com ho són les d’obertura dels Jocs Olímpics, el lliurament de diplomes a la Universitat o un acte de culte religiós, o el camp de la Champions League tot just abans de començar un partit. Els rituals de l’escoltisme tenen tanta solera com molts d’aquests i expressen tradicions que recorden un passat que és entranyable, educador i emancipador. Ambdues institucions conserven un mètode, la iniciació, un procés d’autoesclariment o aprenentatge sobre hom mateix. Aquests rituals han estat elaborats en un llarg procés de decantació històrica i guarden una específica ecologia, emocional i simbòlica, un subtil equilibri de gestos i paraules que no poden ser alterats arbitràriament.

El desplegament de gran part dels rituals estan relacionats amb el medi natural. A més, la vida a la natura és un repte i una oportunitat. És un repte, en un món dominat per la cultura de la comoditat, viure en un medi que exigeix austeritat i respecte. És una oportunitat de fer exercici en un medi sa, de posar a prova les pròpies capacitats, de comprendre les exigències bàsiques de la vida en grup, i de descobrir, valorar i meravellar-se del món que ens envolta. Les activitats escoltes es realitzen principalment a l’aire lliure. La vida interior dels grups, amb els seus rituals i les seves tradicions, es concentra als caus o locals que els propis nois i noies han arreglat. Un bon exemple de ritual amb certa tradició en les activitats dels agrupaments escoltes és el cant de L’hora dels adéus tornant de les excursions, dels campaments, com a símbol de tancament de l’activitat, com ritual de pas a la vida quotidiana, deixant la porta oberta a noves aventures, reptes i persones.

Simbòlic

L'escoltisme aposta pel simbolisme. Una bandera és un símbol per a un país o una regió, com també ho és una creu per a un cristià, una divisa per a un seguidor de futbol, l’estrella de David per a un jueu o un logotip per a una empresa. Provoquen emocions i unifiquen i identifiquen grups humans. Si bé els nostres símbols també tenen una significació igualment precisa, no tenen interpretació unívoca. Per a l’escoltisme. els símbols són com senyals col·locades en cada bifurcació del camí, indiquen la direcció i el destí al que ens porten, si bé no és obligatori seguir-los.

A més, el mètode escolta es basa en la funcionalitat dels símbols constructius per articular un imaginari emancipador de la consciència individual que faci a cada francmaçó o escolta resistent a qualsevol manipulació simbòlica.

L'escoltisme no és una institució didàctica ni doctrinària. L'agrupament escolta no ensenya, sinó que suscita, suggereix, provoca, desperta, impregna... L’escoltisme permet que els propis infants i joves descobreixin les coses mitjançant programes progressius, innovadors i engrescadors. L’atractiu principal són les activitats. De manera progressiva arriba a comprendre que el seu pas per l’escoltisme és una oportunitat d’autoformar-se. L’escolta es diverteix, fa amics, viu aventures i se sent útil, especial, diferent. El marc simbòlic i les tradicions aporten màgia i atractiu a les activitats. Un bon exemple són els cançoners i les pròpies cançons escoltes vora el foc.

El simbolisme és essencialment polisèmic i no admet una interpretació monista o clònica. L’escoltisme ha adaptat el seu marc simbòlic a cada realitat local, tenint en compte les realitats culturals, socials i polítiques de cada país.

Els símbols per a l’escolta no són mai una finalitat o un dogma, sinó un mitjà d’inspiració de la llibertat interpretativa, un suggeriment per avançar en el coneixement i en l’ètica.

Els agrupaments escoltes existeixen només quan cada persona compleix durant el seu mandat temporal l’encàrrec rebut i quan això es fa sota l’autoritat de l’educador, del cap escolta en el segon cas, del venerable mestre en el primer. En ambdues situacions, una autoritat delegada, però una autoritat real, exercida més amb el prestigi que no pas amb el poder, basada en l’experiència, una autoritat moderadora, impulsora i previsora. És l’autoritat prudent i sàvia d’Akela al Llibre de la Jungla de Kipling!

També cal destacar l’existència de noms simbòlics a l’escoltisme d’alguns països. Així, cada escolta tria com a tòtem un animal que l’identificarà i molts escoltes escullen un nom amb el que seran coneguts a l'agrupament. La tria de nom constitueix ella mateixa un exercici pedagògic proposat al neòfit com una fórmula de reflexió. La totemització és una eina educativa fabulosa en la recerca i la descoberta interior de l’individu.

Democràtic (ni autoritari ni militarista)

Els agrupaments escoltes són estructures democràtiques. Aquest és un gran mite que val la pensa aclarir. Tots els càrrecs i responsabilitats, fins els més alts, són escollits per sufragi universal. No e reconeixen líders ni mandataris vitalicis. L’origen militar de Robert Baden-Powell ha suscitat moltes crítiques en aquest sentit. L’escoltisme, sense cap mena de dubte, és una proposta educativa que ha influït en la renovació pedagògica de molts països del món.

L’escoltisme és una organització mundial gràcies al seu ideari de servei a la comunitat, però també per les seves eines d’identificació. En un procés de globalització en què les distàncies cada cop són més curtes i les relacions humanes han passat de ser jeràrquiques a ser-ho en xarxes desiguals, la identificació en col·lectius que comparteixen idees i objectius es fa cada cop més inevitable. La identificació permet mantenir la identitat, i la identitat, l’objectiu a aconseguir. Mantenir i actualitzar la identitat ofereix un capital cabdal alternatiu a una societat massa cops basada en l’individualisme, i molt sovint mancada de sentit comunitari i compromès.

A més, l’escoltisme és democràtic i participatiu. La vida en petits grups ensenya a establir vincles entre les persones, permet la distribució de responsabilitats progressives i crea un espai educatiu privilegiat per créixer i desenvolupar-se. A cada unitat, a més a més, existeixen òrgans de govern (assemblees i consells) que garanteixen l’establiment d’una estructura fidel als principis democràtics de participació i decisió.

L’escoltisme combina, en llur organització i funcionament, la verticalitat iniciàtica amb l’horitzontalitat democràtica.

L’agrupament escolta és la base de l’organització escolta i és el lloc on l’infant o jove realitza la seva acció educativa, el seu marc de referència. Pretén ser una aportació a l’educació per a la convivència, infants i joves són al centre de la proposta. És un espai de socialització, on tenen l’oportunitat de ser i sentir-se protagonistes del seu temps lliure; on exerceixen i experimenten els avantatges de la cooperació entre persones. És el marc d’expressió de les capacitats i sensibilitats de cadascú, d’aprenentatge del diàleg i del respecte.

La manera com s’organitza l’agrupament escolta té una gran importància en tant que permet a infants, joves i adults poder participar-hi plenament, ja que pretén ser coherent amb dos principis bàsics: el democràtic i el de la responsabilitat personal. S’ofereixen canals definits de participació en la presa de decisions i una delimitació clara de responsabilitats. A l’escoltisme trobem, des dels seus inicis, un cos normatiu ben definit (la Llei, les divises, els consells...), una invitació al pensament lliure: l’observació, l’associació i l’expressió, i una convivència en comunitats fraternals en les que juga un paper essencial l’exemple de l’educador, el cap escolta.

Els escoltes concorren al treball proveïts d’una camisa i d’un fulard. Poden existir altres elements simbòlics. Tot això no és superficial ni anecdòtic, ni merament estètic, el que ho convertiria en prescindible, sinó que està en el nucli de l’itinerari iniciàtic que es continua a cada reunió. La iniciació dels francmaçons i dels escoltes està lligada, precisament, a la interiorització progressiva del seu caràcter pacient, tolerant i obert, a mida que es transita per les diferents etapes.

L’agrupament escolta, en la seva vida interior, no en el sentit d’excloure la gent, sinó en el de concentrar-se en el seu treball propi amb totes les seves energies, esdevenen si volen ser fidels a la naturalesa del compromís escolta o francmaçònic, -que s’entén és un compromís per la llibertat, la igualtat i la fraternitat-, unes societats de pensament. L’agrupament escolta és un laboratori d’idees, noves, controvertides, utòpiques i fins i tot impossibles, però és un laboratori viu. A l’agrupament escolta no es donen receptes miraculoses ni es tracen els camins pel bon govern de la societat, sinó que es contrasten en llibertat les propostes que podrien conduir a un món millor per a tothom. Aquest aprenentatge del diàleg, en el que es contradiuen les opinions de l’altre, sense cap element d’odi o d’enfrontament, converteix els francmaçons i els escoltes, poc a poc, un per un, en persones amb capacitat de mediació i d’enteniment en totes les esferes d’actuació.


4 comentaris:

Francesco Garau ha dit...

Molt bon article. Interessant i instructiu. Ara, t'agrairia que em respongués sobre un dubte: jo vaig ser durant molts anys un membre de l'AGESCI, l'asssociació d'escoltes més nombrosa i important d'Itàlia. A diferència de l'altra i més minoritària associació escoltista CNGEI,l'AGESCI era d'inspiració catòlica: anàvem a missa i el contacte amb el cura de la nostra parroquia era constant. I tanmateix, tant els ritus com la dinàmica social del grup eren les mateixes que descrius tu i l'orígen dels quals és francmaçonic. Per què l'Església italiana ho accepta? No coneix les dades que tu proporciones? M'estranyaria. En qualsevol cas, sembla sorprenent aquest sincretisme format per formes i ritus francmaçonics i ideari catòlic. En saps alguna cosa?
Gràcies.
Salutacions cordials.
Francesco.

nani ha dit...

Gràcies per aquesta exposició clara que dissol molts dels equívocs entorn l'escoltisme.

Gràcies per la defensa contundent de l'ús adequat i moderat del simbolisme i del ritual; temo que no ho estiguem perdent, i amb això quelcom essencial en l'escoltisme. I gràcies per la defensa del joc democràtic, essencial en l'escoltisme.

He de confessar que no havia pensat mai en la vinculació entre l'escoltisme i la franmaçoneria. T'anava a demanar referències, però veig que hi tens un llibre dedicat. Me'l llegiré.

"Mantenir i actualitzar la identitat ofereix un capital cabdal alternatiu a una societat massa cops basada en l’individualisme, i molt sovint mancada de sentit comunitari i compromès."
Perfiles molt bé la unió que existeix en l'escoltisme entre identitat col·lectiva i llibertat individual. Aquest és, sens dubte, un dels grans valors de l'escoltisme avui en dia: presenta una proposta contra l'individualisme empobridor i, alhora, contra el col·lectivisme asfixiant.

L'escoltisme fa possible alguna cosa extraordinària que encara em costa d'entendre...
... continuaré practicant escoltisme, a veure si algun dia ho veig clar!

Robert ha dit...

Casualment als països on se suposa que no hi ha escoltisme és a causa de la seva confessionalitat atea. I dic se suposa perquè hi ha capellans, que jugant-se la vida, fan escoltisme i intenten aixecar noves generacions capaces de lluitar per la seva llibertat, com va fer Mossèn Batlle a Catalunya. N'hi ha de ben coneguts pels catalans a Cuba.

I respecte als orígens maçònics, cap problema! Però el que crea BP no és una lògia maçònica més, engega una realitat molt més rica i plural que, en resposta a en Francesco, no entra pas en contradicció amb el cristianisme, ben al contrari, l'escoltisme queda lliure del dogmatisme i rigorismes maçons i així pot ser un moviment perfectament assumible per la major part de tradicions religioses, a diferència de certes ideologies polítiques totalitàries.

Bon amic, mirem amb respecte i admiració tots aquells que ens han fet bé, siguin maçons o cristians, però no intentem en cap cas reduir l'escoltisme a una sola de les tradicions que han influït en la seva formació, ja que justament així destrossaríem la "proposta universal d'educació"

Sempre a punt!

Robert

nani ha dit...

Benvolgut Robert.

Em sembla que equivoques la característica negadora de l'escoltisme: "Casualment als països on se suposa que no hi ha escoltisme és a causa de la seva confessionalitat atea."

No és que els països ateus no tinguin escoltisme, sinó que els països que no tenen escoltisme són ateus. Per tant no podem establir connexió de causa-efecte. A més, al meu entendre, l'escoltisme no és ni religiós ni ateu. BP deia que no és important quina religió tingués un escolta, sinó que el que és important és que tingui una religió. I aquí llegeixo "sistema de valors", "creences" i similars, no necessàriament una religió institucionalitzada. Estic convençut que BP no tindria cap problema en acceptar escoltes ateus, amb conviccions i valors ben forjats. No veig que això entri en contradicció amb l'escoltisme.

Sembla, però, que sí que es pot explicar perquè la majoria de països on no hi ha escoltisme són una dictadura: Cuba, Xina, etc. És clar que el joc democràtic és essencial a l'escoltisme. I això és justament el que temen els dictadors que prohibeixen aquesta activitat.

Tal i com ho havies dit, donaves a entendre que l'ateïsme nega l'escoltisme, cosa totalment falsa. En comptes d'això, proposo que és la manca de democràcia, la dictadura fèrrima, la que no pot suportar l'escoltisme i el prohibeix.

Sempre a punt!
.iii