16 d’abril del 2011

La via gastronòmica contra la desafecció amb Espanya

Les bodes o qualsevol altre esdeveniment familiar acostumen a ser moments per fer balanç dels darrers anys. Et trobes amb gent que fa temps que no veus i acabes intercanviant informació sobre feina, parella, activitats, principals èxits -més que fracassos-. En el meu cas, una activitat familiar a gran escala només és possible anant a Còrdova, on van nèixer els meus pares i on hi viu el nucli familiar principal. En aquest cas la conversa es complica. No només hi ha un intercanvi d'informació referent a la qüestió personal sinó apareix també la política. Ahir no només em vaig construir el meu personatge durant el dia, vaig haver d' improvisar també una identitat per a Catalunya. Masses coses han passat en els darrers anys que no s'entenen a banda i banda. Sóc una mica pessimista. De la broma "ya está aquí el catalán" innocent de fa 30 anys, s'ha passat a una tensió incontrolada, a la que s'hi afegeix el factor de la crisi i la situació delicada a Andalusia. La distorsió subjacent del nacional-catolicisme sempre ha sigut l'eix vertebrador de la construcció del relat contrari a la Catalunya moderna. Ara més que mai fa falta la força de l'educació cívico-política, laica i republicana, que serveixi per vincular-nos per allò que ens uneix i no pels que ens separa. I que no generi cap trauma parlar i decidir si és: España, Ibèria, la Mediterrània o Europa. Només una cosa tinc ben clara, a la via gastrònomica no hi vull renunciar!

1 comentari:

Roger ha dit...

Jo no hi tinc cap tipus de vincle amb Còrdova, i els cordovesos amb mi tampoc. Per la qual cosa crec que seria més còmode, tan per mi com per ells, que poguèssim viure tranquilament cadascú al seu país. Potser ens estalviaríem l'esforç de buscar suposades vies gastronòmiques per tal de poder ser més amics.