26 de novembre de 2011

Democràcia ètica: A propòsit del 15-M i de la crisi de l'esquerra

Esperanza Guisán, a qui vaig tenir oportunitat de conèixer al Fòrum Espai de Llibertat celebrat a Barcelona fa un any, és una dels nostres referents intel·lectuals, promotora de l'utilitarisme com a filosofia política i defensora d'una ètica laica. Precisament, una lectura fàcil i aconsellable és Ética sin religión. Allà, entre d'altres, parla sobre el concepte de democràcia ètica o de la "necesidad de eticización de la democracia, educando en la imparcialidad y la simpatheia a los miembros de la colectividad humana". A propòsit del 15-M i de la crisi de l'esquerra després de la devallada en el darrer cicle electoral (2010-2011) se m'acut que aquest propòsit té més sentit que mai. Guisán diu que no té cap sentit postular una democràcia directa o autogestionada "por muy deseables que sean" i jo afegiria tal com la plantegen el moviment 15-M. I argumenta que una majoria egoista o ignorant pot prendre decisions a una democràcia directa "las más atroces decisiones que vulneren los derechos de los miembros del grupo". En canvi, una població educada èticament en els principis de llibertat, imparcialitat, il·lustració, simpatia, solidaritat, serà capaç d'assolir una democràcia directa i participativa. Sovint els posicionaments beligerants del 15-M han acabat en un atzucac de base predemocràtica. Esperanza Guisán parla d'uns pressupòsits irrenunciables per a la construcció d'una democràtica ètica entre els que destacaria que l'enfortiment de la democràcia només és possible mitjançant un procés educatiu que desenvolupi el judici crític i avaforeixi les capacitats que desenvolupin el raonament. És fa molt més difícil formar individus emancipats i lliures, justos i solidaris, sense aprofundir en les raons que fan vàlida la democràcia profunda o ètica, que afavoreixen, precisament, l'emancipació, el sentit de la justícia i la capacitat de simpatia o guadi solidari. A propòsit del 15-M o de la crisi de l'esquerra diria que no tot tot s'hi val, que no serveix qualsevol estratègia per recaptar vots. Cal evitar el reduccionisme i el relativisme que apareix amb una lectura sociològica de la societat -governar a cop d'enquesta-. També cal evitar el dogmatisme -dels aparells dels partits i el relativisme radical -postmodern- de l'asssemblearisme populista , dues concepcions que es retroalimenten i que atempten directament contra la idea d'una democràcia ètica, és a dir d'una societat construïda sobre els pilars de lliurepensament, gaudi i justícia.

Cap comentari: