25 de novembre de 2011

El destí del Conveni Marc de la Generalitat de Catalunya

Un darrer informe econòmic intern demostra que el suport a la Generalitat de Catalunya a les entitats del Moviment Laic i Progressista a través del Conveni Marc és pràcticament destinat a les entitats de base associativa, tal com es desprén llegint la taula de distribució per entitats i el formatget. Òbviament és Esplais Catalans la principal beneficiària, ja que constitueix el 55% de la base associativa amb 101 esplais, seguit de Casals de Joves de Catalunya (25 casals) i Acció Escolta (12 agrupaments). La part més petita se l'emporta Ateneus Laics ja que és l'entitat més recent amb 25 ateneus).

Les quantitats que es destinen als instruments Escola Lliure El Sol i Fundació Ferrer i Guàrdia són en concepte de suport a la formació i promoció de l'associacionisme educatiu i cultural. Encís sccl, el projecte cooperatiu i empresarial no rep cap partida del conveni marc de la Generalitat de Catalunya.

L'arquitectura de la distribució del conveni marc respecta el seu esperit d'origen i atén la demanda d'incidència territorial. Les federacions juguen un paper fonamental en la transformació de les 180 entitats de base associativa: esplais, agrupaments, casals i ateneus.

En temps de dificultat econòmica a l'administració, caldrà estar amatent als criteris de reajustament, ja que serà fonamental que el destí del diner públic estigui encaminat a donar suport a les xarxes educatives i culturals a barris i pobles, claus per a la cohesió social i nacional.

En els propers dies publicarem el quadre que distribueix els recursos que van directament al territori, amb l'objectiu de demostrar que la part que es queden les federacions és molt minsa. Aquest quadre també demostra que el funcionament de la coordinadora-paraigües Moviment Laic i Progressista no rep finançament públic i que funciona amb un pressupost molt baix (no més de cent-mil euros) per la voluntat de les organitzacions membres i de donacions de persones individuals, que han decidit articular-se per fomentar el lliurepensament des de la ciutadania activa.

L'anàlisi del sector i d'algunes entitats que han optat per altres models d'arquitectura político-jurídica es demostra que un model confederal és molt més sòlid i sobretot sostenible, ja que cada projecte és propi i s'articula en una coordinadora a partir de la cooperació solidària principament a través d'un ideari en comú. La independència de cadascuna de les organitzacions resulta un tret identitat del nostre projecte ideològic, estratègic, organitzatiu i pedagògic.