Discurs Inauguració a l'Assemblea Nacional pels 10 anys d'Acció Escolta de Catalunya

La Junta permanent ens ha convidat a la Rebeca Aranda i a mi per fer el discurs inaugural de l'Assemblea Nacional d'Acció Escolta de Catalunya amb motiu dels 10 anys de la seva fundació. Adjunto el text que hem llegit, tot i que tots dos hem posat més de la nostra part. Hem fet un repàs per la gent clau (deixant-nos segurament a moltes persones) i pels agrupaments de l'associació d'ara i abans:

FABIAN: Bon dia a tothom, activistes i dirigents d'Acció Escolta de Catalunya. Quan ens vam trucar per dir-nos que havíem de fer el discurs inaugural de l'onzena Assemblea Nacional d'Acció Escolta de Catalunya tots dos vam tenir la mateixa reacció. Ja? Com és possible? Han passat 10 anys des que ens vam trobar a la tardor del 2001 al Garraf les dues organitzacions: Scouts de Catalunya i Germanor Escolta de Catalunya per celebrar dues assemblees en paral·lel i donar peu a la fusió orgànica. Us hem de confessar que el que sí que ens ha sorprès és convocar-nos avui a les 9:30!

REBECA: Encara recordo el dia que cada federació havia de votar la fusió, i com la GEC va fer la seva assemblea en un tres i no res, mentres que nosaltres Scouts de Catalunya ens debatíem entre mots i legalismes, la veritat és que des de pensava “espero que aprenguem d’ells a ser més pragmàtics”. L'èxit de la fusió va ser quedar-nos amb el millor de cada proposta. D'una banda, el sentit d'organització i de pertinença de la GEC, de l'altra el Programa educatiu d'SC.
Com això de la paritat sempre ens ha agradat molt, vam fer una Junta permanent i uns equips associatius amb la implicació de gent de les dues federacions. La Presidència va recaure en el Fabian i la vicepresidència en mi mateixa, un noi i una noia. Realment era molt clar que el presi venia d’Skues, un agrupament reconegut en aquella època fonamentalment per dues coses, per ser una bona fàbrica de líders, i crec que en això no ha canviat gaire, i pel fet de mantenir dos clubs de fans, el club de fans del Tritó i el del Linx, no és una broma, una de les primeres preguntes que hem van fer els de la GEC va ser, ¿tu qui creus que és més guapo, el Tritó o el Linx?

FABIAN: Es va fer un procés participatiu amb molta intensitat. Fixeu-vos, va haver més de 500 aportacions! Encara recordo a la Rebeca a la seu de Nàpols assumint aportacions i estirant-se dels cabells quan llegia segons quines coses. La majoria sobre les eines d'identificació, el nom de l'associació, l'ús del mot SCOUTS. Un dels més guerrers en les qüestions metològiques va ser l'AE Sant Francesc Xavier, i amb el temps vaig entendre perquè, aquest agrupament en les activitats associatives sempre ens aportava la essència de l'escoltisme, amb les seves construccions de pionerisme, les seves sessions formatives de campisme, etc. Dels agrupaments més responsables i oficialistes amb el procés l'AS R. Tagore, un agrupament que no només dominava tot el tema metodològic del sistema de programes, sino que tenia la capacitat de transmetre que valia la pena desenvolupar-ho i aplicar-ho. De fet els primers documents que va fer servir Acció Escolta per fer el Projecte i el Programa Educatiu es basaven en els que tenia Tagore. Els grans temes de la fusió els vam cuinar al cotxe del presi d'SC d'aquell moment, l'Ignasi Miquel, que provenia d’aquest agrupament. Quan sortíem de la reunió tots dos marxàvem cap a l'Hospitalet junts i allà pactàvem el dissens previ a les reunions.

REBECA: El nostre naixament efectiu, l'Assemblea Nacional constitutiva, va ser a l'Hospitalet de Llobregat el 20 de gener de 2002. Ens acollia l'Agrupament Escolta Lola Anglada. Fabian, crec que no existia un agrupament que es mirés amb més detall tota la documentació que es desenvolupava des de l'associació, ni amb més sentit critic, això sí, s’ho podien permetre perquè no fallaven a cap vegueria, branca, i colaboraven moltíssim, de fet, va ser un encert que el cap tresorer fós el Brau (José Manuel Gómez), membre del Lola Anglada, quins números més quadrats. Tornant a la Assamblea, el Fabian i l'Irbis (Lluís Coromines) van muntar un acte espectacular, un desplegament institucional molt bèstia amb la Secretària General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, la Rosa-Maria Pujol. Va ser un acte molt emotiu. Pensar en el muntatge d’aquest acta i de totes les assemblees, congresos... que vindrien després és veure la imatge de una taula molt gran plena de fulls per ordenar, grapar, ensobrar, una fotocopiadora traient fum i el més important, moltes mans, desinteresades i voluntàries, preparant tot, fins a altes hores de la matinada: quina sort varem tenir!

FABIAN : El mateix 2002 vam organitzar la Trobada general a Can Girona amb els infants i joves. Vam arribar a ser prop de mil persones. Era el primer contacte amb tots els membres. Encara no teníem uniforme comú. La trobada va ser tot un èxit. A dia d'avui puc reconèixer que ens vam barallar molt i també vull reconèixer que la Rebeca va tenir un paper fonamental en aquella trobada i en la primera part del procés Crec que va ser una vicepresidenta excel·lent.

REBECA: Èrem una associació jove i com a tal vam passar pels mateixos problemes que la gent jove respecte l'habitatge. Els que veníem d'SC vam passar per 4 seus en 3 anys: Gràcia, Eixample, Les Corts i finalment a la seu actual a Avinyó. Des d'un pis llogat, a un pis de compra, a un gimnàs i finalment a la primera planta d'un palauet del segle 17. Realment no us podeu queixar ara per la centralitat i per les prestacions del local...

FABIAN: El mateix va passar amb la formació. Escola Ensenya de Fusta, Escola Nord de Ruta i finalment Escola El Sol. Certament, ara que hi penso, no us estem explicant el procés gaire bé: I és que hi ha un moment determinant que és conèixer la Fundació Ferrer i Guàrdia que ens ajuda a organtizar ideològicament i pedagògica el Congrés que vam celebrar a Vilanova, dirigit per en Santi Caño, acollits per l'agrupament marí de recent creació en aquell moment, l'AE Ictíneu. Recordo que en aquell moment també es va crear l'AE Flor Roja, una proposta d'escoltisme a Castellar del Vallès. Eren els dos agrupaments 100% Acció. D'aquell Congrés recordo el paper del Josan de l'AE Rakxa, un agrupament que havia tingut dubtes amb la fusió, però que posteriorment va demostrar el seu compromís, fins i tot presidint l'associació més endavant.

REBECA: Al Fabian sempre li agradava agafar un full i un bolígraf, o un guix i una pissarra i començava a fer organigrames, estructuracions, línies de seguiment, eixos, objectius, fites, parlava de tantes coses, tants noms, tantes idees que ens quedàvem saturats, però es el que tenen el ideòlegs, que van a anys llum, si sumem el tàndem en l'activitat exterior que va formar amb el Dani Gimeno, està clar que en part Acció Escolta de Catalunya és el que és per el que van idear aquestes persones. La meva era la preocupació pels agrupaments, compartida amb persones com l’Enric Ribas o el Manel Roldán, per la gestió i com no, per les activitats, per fer de cada dia associatiu un dia únic, unes trobades irrepetibles, i vaig tenir la sort que en el meu deliri em van seguir persones com el Llop (Jaume Figuera) o el Jaime Pérdigo, que feien realitat les idees, i de la predisposició de molts caps escoltes que van fer d'Elfos, de Baden-Powell, de presentadors de concursos i del que fes falta.

FABIAN: Òbviament, la Rebeca no parlarà del seu agrupament, el GS Makarenko. Si una característica tenia que segur que no ha perdut és el seu orgull d'agrupament i orgull de pertinença al seu barri: el Carmel. Ah! I la passió amb la que partipaven al Festiçó. També recordo l'AE Azimut, que va ser un agrupament que va veure la fusió amb molt bons ulls des del principi. Pels que veníem de la GEC era una curiositat tot això de l'escoltisme marí. Com també ho va ser per l'AE Rocafort, un agrupament pacífic, allunyat del soroll de la ciutat i oficialista en tota regla, com ha de ser.

REBECA: A mí em va fer molta il·lusió conèixer i compartir vivències amb a l'AE Roland Philipps, ja que tenia coneixement dels problemes que tenien amb el local, quina manera de lluitar! El primer membre que vaig conèixer va ser a l’Alfons Bielsa fent de “marciano” en la primera activitat de la fusió, quin riure. Era tot un honor tenir amb nosaltres un agrupament que feia 50 anys en aquell moment, el més antic. Curiosament molts agrupaments d'SC havien nascut gràcies a gent que havia sortit d'ell. És el cas del Mas-Guinardó, o del Gandhi... Agrupaments que ja no hi són però que cal recordar per la seva implicació en temps anteriors. Tampoc ens podem oblidar de altres agrupaments com l’Estel de Gel, que va continuar un altre camí, o el Sagarmatha, que torna a Acció Escolta, revenvinguts! O com el Brownsea, que poc després malauradament va desaparèixer. O de l'AE Mafeking i del seu cap d'agrupament, en Jordi Cugat. De qui no puc parlar és de l’AE Aldaia, perdoneu, però sí dels agrupaments que el van donar vida, l'AE Baden Powell, mític agrupament, un històric, mediador i orgullós de la seva trajectòria i l’agrupaments Sherwood, idealista, jove i valent.

FABIAN: Bé, ara que es pot veure amb una certa perspectiva tot el que va passar en aquells tres primers anys (2001-2004). Es pot dir que vam tenir clar que la fusió era per créixer, per fer una proposta renovada d'escoltisme, una proposta d'espiritutalitat laica, un escoltisme fraternal amb els germans escoltes a Catalunya i també de l'estat. Teníem clar que havíem de fer una renovació del programa educatiu i també d'imatge. I posteriorment va aparèixer la idea d'apropor-nos al paraigües del Moviment Laic i Progressista. Creiem que van ser moltes decisions encertades, sinó segur que no us llevaríeu un dissabte al matí per venir a l'assemblea...

REBECA: La fusió va ser un èxit, i aquí tenim la mostra. Moltes organitzacions van dir que fracassaria, que no ens posaríem d’acord, però es van equivocar. Ja han pasat 10 anys, i Acció Escolta de Catalunya és el que és gràcies a vosaltres i als que van estar abans que vosaltres. Crec que tots podem estar orgullosos de com a crescut la criatura, FELICITATS!!!

FABIAN: Acabaria amb la mateixa frase que vaig finalitzar la introducció de les conclusions del llibre del 1r. Congrés: "Seguiu treballant per a la construcció d'un món millor ple de felicitat. Endavant i Acció!"