11 de novembre de 2011

Els joves diuen la seva sobre l'ús del temps de vida quotidiana

Ahir al vespre vaig tenir l'oportunitat de contrastar amb un grup de joves algunes de les propostes que plantejo en la publicació sobre Joves i Usos del temps que ben aviat veurà llum. La reunió va començar tard i justament vam coincidir en que cal educar en la puntualitat i en la idea del respecte del temps dels altres. Vam coincidir que la clau dels usos del temps rau en dues qüestions fonamentals: l'educació (formal, no formal i informal) i l'organització del treball.

Tot i ser tots quatre joves compromesos consideren una qüestió cabdal és fet de tenir dret a poder no fer res, el dret a avorrir-se. Em va recordar als postulat de Paul Lafargue i el seu particular "dret a la mandra". Els joves no estan gaire d'acord amb la ciutat oberta 24 hores i sí amb una organizació molt més racional dels horaris de les ciutats. Hi ha serveis que sí han de restar oberts les 24 hores com és el cas dels serveis sanitaris o el transport públic. No es veu tan clar que les escoles hagin de fer una oferta de fins a 12 hores, ja que això vol dir que hi ha infants i joves que s'hi estan massa temps. Els joves participants al taller no hi estan gens d'acord en què es liberalitzin els horaris comercials, tot i que cal tenir en compte algunes particularitats. Es considera que la liberalització és sinònim de precarització de treball juvenil. Justament són aquests horaris precaris els que dificulten les condicions de salut (hàbits alimentaris, pràctica esportiva, descans, etc.). Es coincideix que sí a l'horari europeu si es sinònim a racionalitat i sentit comú.

Hi ha una crítica generalitzada al feminisme de la diferència, que ha dificultat el full de ruta del combat de la igualtat home-dona. S'associa el seu corpus ideològic a les dones en política, en sindicats i treballadores de l'administració. Hi ha un component generacional que es resoldrà amb la renovació progressiva del feminisme. També hi ha certa critica a la visió postmoderna del paradigma dels nous usos dels temps. Es coincideix novament que els usos dels temps no es poden dissociar de les condicions nuclears (formació, treball, habitatge).

La Berta Clemente fa una reflexió via tuiter sobre la sintonia dels participants tot i la pluralitat de les diferents sensibilitats polítiques. Potser el que els hi és comú com a joves és la seva implicació i compromís social com a un ús del temps molt important a les seves vides. Gràcies Pau González, Anna Morancho, Berta Clemente i Aina Vidal per expressar el vostre punt de vista i col·laboració.

Cap comentari: