26 de maig de 2011

Què m'agrada de CiU, PP, ICV-EUiA i les CUP

Abans de començar a parlar de futur, cal analitzar la derrota. Aquests dies he parlat amb gent que està fora de la bombolla política i he preguntat perquè creien que havia guanya CiU, perquè el PP havia crescut, perquè ICV-EUiA havia aguantat el tsunami conservador i quina opinió tenien de les forces emergents. I després d'algunes converses interessants i sinceres les meves conclusions són les següents:

1. La ciutadania ha visualitzat CiU com a part de la solució als reptes en els que estem immersos. CiU és sinònim d'eficiència i serietat. Per a la gent el PSC forma part del problema i no part de la solució. Per tant, existeix un decalaix entre el que diu l'Ideari del PSC, probablement el més representatiu de classes populars que conformen la majoria a Catalunya i el que realment perceben. Podem ser capaços de tornar a ser el partit de la majoria de ciutadans capaços d'esdevenir una eina útil -principament des del municipalisme- per a la ciutadania?

2. Quant al PP, caldria destacar la seva capacitat per generar un discurs senzill i contundent que ha calat entre la ciutadania. Frases com "el PP está por los problemas reales de la gente" o l'extremisme dels discursos com el de la immigració han arribat a la gent i n'han obtingut resultats. La clau ha estat l'elaboració d'un frame que reconeix amb un missatge clar. Podem ser capaços d'aprendre a formular discursos radicalment democràtics, entendors i transformadors, que ens allunyin de l'abstracció?

3. ICV-EUiA semblava que era la coalició que arribava en termes de relleu amb els deures fets després del 28N amb la devallada de les forces progressistes al Parlament. La frescor i la joventut són dos elements claus perquè l'espai ecosocialista hagi obtingut uns resultats interessants, evitant el desgast dels anys de govern a molts municipis i a la Generalitat. Però també pel fet de mantenir un discurs coherent i ajustat a la seva Declaració de Principis. Podem ser capaços de fer propostes sense tenir en compte les enquestes buscant una certa coherència entre el que diem que som i entre el que fem?

4. Cal mirar amb atenció l'emergència de les CUP que si bé no és un vot amb el que competeixi directament el PSC, sí que ho fa amb Esquerra i en aquest sentit el missatge podria ser el mateix respecte a altres forces. Les CUP són un projecte fresc, connectat amb els espais associatius progressistes de barris i pobles, amb dirigents que provenen dels esplais i dels agrupaments, dels casals de joves, de les entitats de cultura popular. Tots aquests elements probablement hagin fet que Esquerra hagi quedat desplaçat de la centralitat de l'espai social progressista independentista on es movia perfectament fa deu anys. Podem ser capaços de treballar per una nova aliança social de progrés amb el PSC com a pal de paller?

Comencen els moviments a Can PSC. L'activitat tuitera i blogera no ha fet més que començar. Els que han tingut més ànims i força ja han començat a posar negre sobre blanc la contudent derrota del socialisme català. L'anhel per recuperar el terreny perdut tant aviat com sigui possible ha impulsat diferents iniciatives personals i col·lectives. Caldrà estar amatent a les diferents propostes -benvingudes siguin- amb l'objectiu d'escoltar-les totes. De moment:

- #Congresdesdebaix la renovación del PSC o la catársis de la espiral del silencio de Jose Rodríguez, en referència a la iniciativa #congresdesdebaix
- Parlem primer de les idees, de Miquel Iceta
- Per una aliança de progrés, de Raimon Obiols
- I les notes que ens envia l'Oriol Bartomeus a uns privilegiats i que haurien de ser socialitzades!

El debat està servit.