10 de maig de 2011

Adjectivar la laïcitat

Ahir dia 10 de maig un tal Miró i Ardèvol ens ha dedicat al Moviment Laic i Progressista un article a La Vanguardia. Si el voleu llegir està a la part baixa de la pàgina 24, sota el títol "El que fan amb els nostres diners". Ens diu coses tan maques com que som "un grup privilegiat", "amb un nombre d'afiliats modestíssim" o "col·lectius singulars". Ja està bé: cal creure en aquella màxima que està bé que parlin de tu, ni que sigui malament.

El que m'ha cridat més l'atenció és la innovació que experimenta el terme laïcitat. L'autor ens ha titllat de practicar una "laïcitat excloent". La pregunta que em faig és si és possible adjectivar la laïcitat: Laïcitat positiva. Laïcitat exloent. Laïcitat radical. Totes elles busquen desvirtuar el concepte amb interessos diferents: el primer per suavitzar-ho, els altres òbviament per endimoniar-lo. La laïcitat excloent és un oximoron en tota regla. Laïcitat positiva recorda al concepte democràcia participativa. Dues adjectivacions per a col·leccionistes de termes de pensament tou.

Ah, per cert, senyor Miró i Ardèvol. No m'oblidava: Som més de 15.000 membres i 165 entitats i projectes arreu del territori. La nostra acció arriba indirectament a 120.000 persones a través de l'associacionisme cívic o empresarial i el que més li amoïna: hem triplicat l'organització en els darrers 10 anys i cada cop són més cristians els que s'impliquen en la direcció del nostre projecte col·lectiu, democràtic, integrador, plural, progressista, i per descomptat: laic. I crec fermament que el millor està encara per venir.