12 de maig de 2011

Report del sopar amb Isabel Vidal sobre economia social

Comencem el sopar sobre Organització del Programa Teresa Claramunt organitzat per Miky Aragón, responsable de la dimensió. Ens acompanya Isabel Vidal, catedràtica de teoria econòmica de la UB, però sobretot és la directora del Màster de l'Economia Social impulsat pel CIES. Acaba d'arribar d'Atlanta d'acompanyar els alumnes d'aquesta edició a conèixer experiències sobre economia social. Fem una roda de presentacions amb els 9 participants.

Comença fent referències sobre la història per després tornar al present. Economia social i Tercer sector són dues etiquetes, dues marques. Economia social neix en el 1901 en un congrés a França amb l'objectiu d'anomenar d'alguna manera l'associació de persones: associacions, mútues o cooperatives, amb caràcter democràtic (una persona, un vot). Tenen una forta volada a partir de la meitat del segle XIX com a reacció a la proposta liberal d'arquitectura econòmica. Per exemple, davant la falta d'escoles neixen els ateneus, davant la forta inflació neixen les cooperatives de consum. El cooperativisme demana democràcia política, per tant, amb la foscor del franquisme entra en crisi, a diferència a Europa (Finlàndia, Suècia, Regne Unit o Itàlia). Les associacions i les mútues han d'invertir per llei els beneficis. En canvi les cooperatives, poden reinventir-lo o repartir-lo. Economia social és un terme europeu, sense tradició de fundacions.

La incorporació del concepte d'economia social s'incorpora al llarg dels anys 80, en un moment de crisi econòmica. Es recuperen les cooperatives, neixen les societats anònimes laborals, etc. En aquests moments no s'identifiquen les mútues ni les associacions. El concepte economia social serveix per un cert reconeixement institucional de les SAL i les cooperatives.

Amb el creixement de l'estat del benestar, creix el sector públic en l'àmbit de l'educació (algunes cooperatives educatives es converteixen en escoles públiques). També la tercera pota va creixent, la dels serveis socials. En aquest cas, l'administració opta per la gestió indirecta. És el moment en que algunes entitats troben el moment de professionalitzar-se.

Els nous, formats per entitats i fundacions, busquen reconeixement però no es poden encabir en el terme d'economia social. És el moment que s'importa el terme de tercer sector, posant èmfasi en el non-profit. Isabel Vidal creu que no és bo que hi hagi dues etiquetes.

Apareix un problema legislatiu. Mentres tant la primera llei d'associacions és del 1993 (renovant la del 1964), les lleis de fundacions ja s'ha renovat dos o tres cops. Espanya importa la figura de la fundació dels Estats Units. Hi ha moltes fundacions (tipus operating) podrien ser perfectament empreses de treball associat. Els francesos han promocionat les associacions, que gestionen serveis (la seva llei és de 1901). En canvi, a Itàlia, s'han promocionat les cooperatives. A França i Itàlia s'ha apostat pel caràcter democràtic de les organitzacions i no tant en el non-profit. La fòrmula jurídica no és una qüestió neutra i condiciona clarament.

També hi ha un element clau en les subvencions: el lobby de l'economia social tenia el seu estatuts, a diferència del nou tercer sector, que encara té tot per fer. Amb els anys això canvia i les noves generacions de l'economia social s'emporten el gat a l'aigua: les associacions i les fundacions (tipus operating). Isabel Vidal critica que el moviment associatiu no ha defensat el seus interessos, com per exemple, que mai ha demanat un canvi legislatiu que demani equiparació a les fundacions.

L'empresa social és una altra etiqueta, per a Isabel Vidal, diferencia la part social de la part econòmica. Han de tenir un cert caràcter democràtic, a través d'un sistema multi stakeholders (governance). Segons la seva definició, Suara no seria empresa social, ja que només té un grup d'interès, els socis de treball. Abacus i Eroski serien exemples com Encís. La Caixa deixarà de ser-ho. Les caràcterístiques socials: 1) Govern democràtic 2) Iniciativa de baix a dalt. Les característiques econòmiques: 1) Activitat continuada al llarg de l'any 3) Amb contractes de treball 4) Els promotors i els treballadors assumeixen el risc 5) El benefici és prestar un servei a la comunitat 6) Poden distribuir beneficis però només una part.

La qüestió és què es pot fer amb totes les organitzacions que fan servir la figura jurídica associativa però que realment no tenen un caràcter democràtic. Isabel Vidal considera que aquestes entitats no són empreses socials ja que no són democràtiques. No dóna cap solució. Reconeix que l'origen d'aquestes organitzacions sorgeixen amb un objectiu d'autocupació. S'instrumentalitzen fórmules jurídiques com l'associativa. Isabel Vidal aconsella sortir de la figura jurídica sinó cal pensar en els requisitits generals d'empresa social.

Surt el debat sobre la ideoneïtat de definir-nos tercer sector. Isabel Vidal creu que és un bon terme per diferenciar-nos respecte del sector públic i el sector privat. També es debat una estona sobre el model europeu i el model americà de creixement de la iniciativa social. Isabel Vidal considera que tots dos models tenen coses interessants dels quals cal aprendre.

La conclusió final d'Isabel Vidal és que el poder econòmic obre portes en el poder polític. Per això cal "enamorar-se" del concepte d'empresa.

Miky Aragón agraeix la seva participació i convida a participar del Màster d'Economia Social i Direcció Sense Afany de Lucre, que ja compta amb 12 edicions i que impulsa el Centre d'Investigació d'Economia i Societat.