12 de desembre de 2011

El pacte del sentit comú. El pacte Navarro-Elena

L'ofensiva dels mitjans per un pacte Ros-Elena és brutal. L'objectiu no és cap altre que la destabilització total del PSC, amb una clara intenció de dividir de forma artificiosa el partit a partir de l'eix nacional. Ja estem amb les etiquetes gratuïtes sobre qui és més o menys catalanista. Els diaris diuen que Ros vol pactar amb Elena i que Iceta probablement donarà suport a Navarro. A saber què hi ha del cert. Suposem que sí: Navarro i l'aparell vs Elena amb el suport de Ros, l'escenari ideat i desitjat per la transversal montserratina des dels mitjans de comunicació. Un possible capítol més que faciliti la fragmentació i l'aprimament després del Congrés. En cap cas el PSC es pot permetre posar els 830 delegats del XIIè Congrés en aquesta tesitura.

Aquesta darrera setmana requereix esforços d'entesa a quatre bandes. Probablement l'honestedat de Ros i d'Iceta facilitarà el camí de Navarro i Elena. Tots dos tenen molts punts en comú entorn a una proposta nítidament progressista que beu de les fonts del catalanisme d'esquerres, que no és poc.

El pacte no és un fracàs, tot el contrari. Cal enterrar Sitges, que pels que som més joves i/o ens hem incorporat al projecte socialista més tard, és una mica esgotador sentir parlar encara de capitans i obiolistes. Deixem de veure que Navarro és el candidat de l'aparell i que Elena és el candidat de l'Obiols. Algú oblida que aquests dos dirigents són líders territorials amb llarga trajectòria? He tingut l'oportunitat de parlar amb tots dos i hem compartit l'anàlisi que cal una renovació pragmàtica i de persones. A ningú se li escapa que un cop un dels dos assumeixi la Primera Secretaria començarà a pensar i actuar per si sol. A tots els líders els hi tocarà passar pàgina amb més o menys dolor.

El meu pacte és la síntesi que representa Navarro-Elena. Un pacte de sentit comú. I quan abans, millor. Deixem d'alimentar fantasmes del passat i construïm un nou projecte d'esperança. D'altra banda, a ningú se li escapa que Ros pot ser un excel·lent candidat a les Primàries per a la Generalitat, tal com ell ha deixat entreveure. I ningú qüestionaria a Iceta, l'intel·lectual orgànic que mira a Europa i al món, liderant el laboratori d'idees, la Fàbrica que necessita el PSC per regenerar-se en els propers tres anys.

Per descomptat, sigui quin sigui el desenllaç, caldrà que sigui fàcil d'explicar a la militància, a l'electorat i a la ciutadania. Cap altre proposta que no sigui una proposta d'afirmació com a organització serà un fracàs a mig termini. Per tot això caldrà generositat a banda i banda. Em sembla que li toca al maiot groc, en Pere Navarro, moure peça. Veurem com prova la setmana.