De l'entrevista d'Oriol Bartomeus al professor Isidre Molas, president del PSC i de la Fundació Rafael Campalans hi ha moltes perles, algunes d'ordre acadèmic. Abans de penjar aquest article li he preguntat a tres amics progressistes si són liberals. La resposta, d'entrada és negativa. Després de llegir aquest paràgraf, espero que la resposta sigui "Yes, of course". La qüestió: la falta de cultura i tradició liberal a Espanya:
"Per als liberals, el bé més apreciat d’una persona és la llibertat de la persona; per al sector dels neoliberalisme, és la llibertat econòmica. El liberalisme no és neoliberalisme. El comprèn, clar. El liberalisme és una manera d’organitzar la convivència dins d’un territori. Per al liberalisme, no hi ha democràcia sense la llibertat de les persones. El liberal es distingeix de l’estatista per dir “no definim allò que ha de fer cada ’individu”, només defineix allò que no és por fer amb la llei penal. Jo sóc més aviat liberal, en aquest sentit. No sóc partidari de l’individualisme egoista, sinó de l’individu solidari que té sentit de la comunitat, que comparteix. El més difícil de la llibertat no és defensar la teva llibertat, esdevé un moviment d’espectadors passius és defensar la llibertat dels altres. A Espanya no hi ha hagut mai massa liberals". Isidre Molas, entrevista a FRC, tardor 2011.
2 comentaris:
el jf pont ja va escriure alguna cosa semblant. de fet pel que llegeixo en aquest blog
http://jfpont.wordpress.com/2011/01/11/3991/
De fet, en Joan-Francesc Pont és un dels grans promotors que el progressisme només és possible des d'una opció liberal.
Publica un comentari a l'entrada