10 de desembre de 2011

Perquè afavoreixen les polítiques del temps en el reconeixement social de l'associacionisme?

La felicitat d'un país depèn, entre d'altres factors, de la confiança de la ciutadania en les seves institucions públiques. Una de les causes de la desafecció democràtica és l'ús irracional dels horaris (tant per la manca de qualitat de vida, com per l'absència de temps quotidià personal per pensar i participar a l'espai públic).

Cada cop es valora molt més les persones amb mentalitat oberta i capacitat de viure, que equilibren la vida personal, familiar i pública -cívica- amb la laboral. I és que a l'hora de cerca feina, a banda d'un bon currículum acadèmic i experiència professional, sembla interessant presentar una carta de presentació extra-acadèmica amb valor afegit que demostri que hi ha vida més enllà de la feina i que hi ha una preocupació per altres qüestions socials, ciutadanes o polítiques. Per tant, tenir dirigents associatius i persones implicades socialment a mig termini genera un valor per a l'empresa. El repte de l'organització és saber aprofitar-se de les potencialitats que ofereixen els seus treballadors. I això passa perquè sigui possible pactar que la persona tingui un horari flexible que li permeti assumir responsabilitats amb plenes garanties: una reunió a l'ajuntament, una roda de premsa o la participació en un esdeveniment internacional.

Els programes de formació, avançats en els casos d'algunes empreses, haurien d'incorporar plans d'armonització de la vida laboral i vida comunitària, com a part del creixement del treballador, sense caure en la institucionalització de la participació. Caldria promoure el pacte entre empresa i treballador en aquest sentit. Les vivències que genera la participació social alimenten la felicitat personal i la sensació d'autorealització, que a mig termini, té una repercussió evident en la productivitat. Conseqüentment, les empreses que apostin en els propers anys per treballadors que tinguin una agenda social prou sòlida, estaran apostant clarament per l'atracció del talent, ja que hauran fet el canvi de xip i hauran apostat per un model competitiu basat en el capital humà. Efectivament, és l'aposta per un recurs intangible ja que fa referència al talent de les persones, als seus coneixements més enllà de l'estrictament laboral, el seu capital relacional, la seva experiència, etc. A la inversa, una de les claus en aquest sentit, serà els esforços que hauran de fer els departaments de recursos humans per tal d'evitar la fugida de persones qualificades, amb talent, capaces de respondre davant situacions límit i que siguins reconegudes per la seva trajectòria més enllà del sector professional. Per tal d'evitar-ho cal un canvi de cultura sobre el valor del temps.

Propostes:
1. Signatura d'un acord marc de compromís entre moviment associatiu i organitzacions patronals i sindicals per a l'impuls de clàusules que permetin la participació comunitària
2. Prorització de subvencions a empreses que faciliten l'enfortiment del teixit associatiu amb mesures de flexibilització horària
3. Fer visible les aportacions socials i culturals dels treballadors que són activistes socials en els espais de comunicació interna de l'empresa
4. Impulsar iniciatives per donar a conèixer els diferents col·lectius i associacions de l'entorn més proper obrint els centres de treball a les entitats. Organitzant fires d'associacions, per exemple
5. Fer una exploració a Europa les experiències de polítiques del temps vinculades a la participació, així com de relació entre empresa i entorn

Per tant, és evident que un impuls decidit de polítiques del temps permetrien ampliar els temps de vida personal -cívica i comunitària- per combatre la desafecció democràtica i, de retruc, contribuir a l'augment de la felicitat global -personal i pública-.