Les paraules poden ser tramposes, les podem fer tramposes, i per això a vegades cal recórrer a les definicions objectives, als diccionaris per aclarir alguns termes.Cooperar: Prendre part amb altres en una obra feta en comú.
Cooperació: Acció col·lectiva que persegueix un benefici comú.
Cooperador: Persona que coopera.
Cooperativa: Unitat econòmica de producció, de comercialització o de consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis i que té per objecte l’ajut mutu i equitatiu entre els seus socis.
Així doncs parlem de la posada en comú de mètodes per assolir uns objectius que satisfacin les necessitats del col·lectiu. En la cooperació l'èxit d'un depèn sempre i en tota manera de l'èxit dels altres, es treballa unint esforços i aprofitant els diferents talents de cada integrant del grup.
La retòrica diu que la cooperació és més forta que la competència a mig i llarg termini; que els líders que ho són de veritat són cooperadors i cooperatius; que les dificultats es superen cooperant; que d’aquesta crisi només en sortirem tots junts, cooperativament...
I en tot això, què hi pinten les cooperatives? Quin paper juguen aquestes empreses en l’economia real? I en l’economia catalana? Quina força tenen? Quin paper tenen en l’ocupació? I en la desocupació? Quina espai els donem? Quin espai aconsegueixen? Quin espai els donarà el nou govern?
Si la cooperació és bona, per què ens costa tant que reconèixer que les cooperatives també ho són?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada