Multiplicant el talent global: L'aliança per Barcelona

Aquest matí hem tingut l'oportunitat de dialogar amb Pepe Àlvarez, de la UGT de Catalunya i dirigents, simpatitzants, amics i amigues del PSC a la jornada Barcelona és capital, una trobada per al debat ciutadà al CCCB. Ha disparat primer en Josep Ramoneda fent una crida a aprofitar de BCN la seva capacitat creativa i a fer una política que defugi de la indiferència. Ha estat bé, estar a la taula amb el secretari general de la UGT, no tinc clar si hem fet aportacions per resoldre els reptes de Barcelona, però ho hem fet des del convenciment que l'aliança de les forces del treball i la cultura són les que han fet moure BCN al llarg de la seva història. Aquesta ha estat la intervenció:


Els estudis demostren any rera any que el barceloní estima la seva ciutat i ho fa principalment perque hi ha de tot, perque hi ha tot tipus de gent i perque hi passen moltes coses. Perque és una ciutat on el ciutadà pot escapar-se i retrobar-se. Perquè es pot ser un ciutadà anònim, una mena de flâneur espectador o un líder de barri motor i protagonista dels canvis.

Ara bé, hi ha un un enigma sense resoldre i és el decalaix entre la visió que la ciutadania té sobre la seva ciutat i la que té sobre el seu l'Ajuntament. Hi haurien dues qüestions que caldria estudiar amb més profunditat: la comunicació i el dèficit de lideratge. Permeteu-me abans que demostri el decalaix entre la lectura racional de les dades, el grau de satisfacció i la intenció de vot.

Quant a la lectura racional de les dades:

- La taxa d'ocupació de Barcelona es manté 5 punts per sobre del que demana Lisboa per al 2010, també està per sobre de l'espanyola i de l'europea.

- En aquest sentit, cal destacar la taxa d'ocupació femenina, que està cinc punts per sobre del que preveu Lisboa i bastant per sobre de la mitjana espanyola (deu punts).

- Aquestes dades demostren que s'ha consolidat el canvi de model productiu (82%, serveis; 13%, indústria i 5%, construcció), així com la incorporació de la dona al mercat de treball.

- Barcelona té un PIB per càpita 26% superior a la mitjana europea. Tot i ser una ciutat més cara cal destacar que produeix molt més.

- Barcelona està valorada com a 1a ciutat europea en qualitat de vida (el clima, la geografia, els costums i la gastronomia mediterrània juntament amb la riquesa del patrimoni històric i cultural, la qualitat arquitectònica i un grau elevat de cohesió social).

- Barcelona emergeix com a veritable hub mediterrani en el camp de la ciència per la qualitat dels seus centres de recerca i infraestructures i per la capacitat de captació, recuperació i retenció de talent que té actualment Catalunya. Una dada és que és la 7a ciutat europea en publicacions científiques.

- Barcelona està valorada com la 1a ciutat europea en servei d'allotjament, valorada la 6a ciutat europea per a l'organització d'esdeveniments i la 4a ciutat europea per fer negocis.

- Barcelona està valorada com a un dels destins turístics més rellevants a escala mundial, amb una excel·lent repercussió entre el comerç barceloní.

Pel que fa a la satisfacció dels seus ciutadans:

- Les successives enquestes demostren que els barcelonins se senten bastant satisfets amb la seva ciutat, donant una nota de notable: 7,5 i manté la tendència dels darrers anys

- El sentit de partinença i d'orgull de ciutat és molt alt ja que 6 de cada 10 donen una puntació de 8, 9 o 10.

- L'ampolla continua mig plena. Hi ha més gent que pensa que la ciutat millora (39%) davant qui pensa que empitjora (34%)

- La valoració dels serveis és positiva, 7 de cada 10 aproven la gestió municipal. En canvi, aquestes dades contrasten amb la intenció de vot de les enquestes o amb la satisfacció dels barcelonins amb el seu ajuntament.

Perquè passa això si les coses es fan bé?

En primer lloc, per les conseqüències de la política de comunicació continuïsta al llarg de molts anys amb unes campanyes buides de projecte, amb excés de triomfalisme i que fins i tot s'han atrevit a plantejar solucions màgiques. Tot això acumulat ha donat una imatge d'ajuntament omnipotent. Al final el resultat de cada campanya ha estat plantejar Barcelona com a marca. L'exemple paradigmàtic és Visca Barcelona, Visc a Barcelona. I no entraré en parlar de determinats mitjans de comunicació que tots coneixem que també han actuat a la contra. Entenc que avui és un dia per parlar des de dins i cap enfora.

En segon lloc, hi hauria un dèficit de lideratge, hi ha part de la ciutadania que veu l'Ajuntament com a un obstacle a les seves iniciatives, amb prohibicions, burocràcia i la imposició de la dictadura del veí. Hi ha una nova sensació i és aquella que sembla que la ciutat va per davant de la institució municipal.

Atenció a la paradoxa: S'ha apostat per una ciutat del coneixement en tota regla, possiblement de la més important al sud d'Europa, i el que és més rellevant, s'ha donat cabuda a una generació -la del baby boom- (30-40 anys), els seus somnis són possibles. I curiosament, com li vaig llegir a l'Albert Aixalà, no va votar a les municipals el 2007, van votar altres opcions el 28N perquè volien un govern fort que donés respostes a la conjuntura.

Com fer un cop de volant?

En primer lloc amb el canvi en la política de comunicació que ja s'ha fet. Tot i que no respon a la pregunta inicial, permeteu-me una reflexió en aquest sentit. Cal explicar el que s'ha fet, perquè es fa i com es fa. Producte i marca han d'anar de la mà. Cal parlar de la Barcelona dels eixos comercials, de la Barcelona dels interiors d'illes, de la Barcelona que llegeix, de la Barcelona que proposa el Bicing a partir dels beneficis de la Zona verda, de la Barcelona inclusiva, de la Barcelona dels camins escolars, de la Barcelona dels passeigs cívics, de la Barcelona dels Parcs científics, de la Barcelona com a primer destí d'Erasmus... És a dir, caldria retornar a campanyes com Barcelona Posa't guapa, amb producte i marca alhora.

L'alcalde Maragall va ser un dirigent visionari, carismàtic i que era capaç d'atreu talent per ell mateix. Va ser capaç de posar al sac de proposicions talent i proximitat. Va impulsar campanyes com l'esmentada Barcelona Posa't guapa, Vine al Mercat reina, Al barri hi ha de tot.

L'alcalde Clos va ser un dirigent excessivament triomfalista, poc espontani i allunyat de la ciutadania. Potser va ser capaç d'atraure talent però no va ser capaç de connectar amb el carrer. Va impulsar campanyes com Barcelona Batega, La millor ciutat del món, La millor botiga del món, Fem-ho B...

La pregunta que intueixo que es fa el PSC i els equips de comunicació de l'Ajuntament és com comunicar Jordi Hereu. I és normal. A mi em passa el mateix perquè no entenc perquè quan més m'agrada el meu alcalde menys li agrada a a la gent. Per començar, l'Alcalde Hereu és una persona propera, honesta, dialogant i amb un estil semblant al President Jordi Pujol. És una persona compromesa, competent i rigorosa, que recorda a l'entrenador del FC Barcelona, en Pep Guardiola. Què més se li pot demanar a un candidat? La pregunta del milió és perquè Jordi Hereu no remunta les enquestes o fins i tot ara li disputen el lideratge dins del partit propi?

La millor forma de comunicar Jordi Hereu és a partir dels esforços que ja s'estan fent per recuperar el diàleg amb la ciutadania escoltant a la gent sota el paradigma anomenat política de la proximitat, a través de La Barcelona dels Barris. Aquesta feina ja s'està fent i donarà els seus fruits, tot i que el 82% dels barcelonins encara no tinguin coneixement dels consells de barris. Si mirem en positiu: un de cada cinc sí que els coneixen.

Ara bé, recuperar el diàleg amb la ciutadania no és suficient. Es fa del tot necessari recuperar el lideratge sobre el talent global davant les oportunitats que emergeixen en les noves generacions de barcelonins. I ara sí que entraríem a respondre una mica la pregunta per la qual estem convocats avui. Barcelona ha de recuperar la idea de ciutat d'oportunitats i de ciutat on els somnis són possibles. Les oportunitats sempre estan fora: més enllà de les agrupacions, de la Federació i del propi Ajuntament de Barcelona.

Idees força per aprofitar les potencialitat de Barcelona:

1. Si la gent ha oblidat que el benestar el produeixen les qüestions materials, en gran part motivat per les campanyes municipals, i mig món vol venir a viure a Barcelona; està clar que tenim un problema de comunicació. Quina paradoxa que els de fora valorin millor la ciutat que els de dins!

2. Barcelona ha tingut unes transformacions bestials i la idea de l'administració com una finestreta amb el funcionari dient “vuelva usted mañana” ja no existeix. L'ajuntament ha de ser un espai dinàmic, flexible i obert on s'ha de manifestar l'aliança per Barcelona. El govern municipal ha de ser la institució que faci la vida més fàcil (en àmbits com l'educació, el treball, la cultura o l'associacionisme).

3. Hem d'estar preparats per acollir molta gent i sobretot de procedències ben diferents. El cosmopolitisme comença per l'acollida. L'èxit de NYC per exemple passa pels processos d'acollida amb un alt nivell de cohesió social. És la garantia que ens permetrà retenir el talent.

4. Deixem de parlar de la marca Barcelona i més nosaltres. De la marca Barcelona que parlin a la resta del món. Apostem per la nova marca que construeixi la barcelona dels propers 25 anys. Hem d'aconseguir que només posant a Internet: The capital of the Mediterranean o Le capital de la Méditerranée, s'associï a Barcelona, sense haver de posar-ho. Greg Clark, secretari general del Fòrum de les Ciutats i les Regions de l'OCDE va dir recentment a una entrevista a l'Avui que que Barcelona ha de definir millor el seu relat de ciutat. Fins i tot aquest senyor parla del relat! Considera que el projecte de capitalitat de la Mediterrània és una oportunitat per construir el relat dels propers 25 anys. Cal imposar un gran relat per sobre dels petits de relats de la barcelona olímpica, la barcelona modernista, la barcelona capaç d'acollir esdeveniments i congressos...

5. Barcelona ha de seguir el camí d'esdevenir una ciutat europea en tots els sentits: Horaris i idiomes: 1)L'Ajuntament ha de ser punta de llança de l'assoliment dels horaris europeus. Retindrem el talent una millor qualitat de vida i de cara a la proximitat, millorarem el benestar dels seus ciutadans. Pensar en Alcalde Hereu i en Ajuntament de Barcelona ha de ser sinònim de combat en favor de l'aplicació decidida d'uns horaris europeus. 2)Creuada de l'Ajuntament en favor de l'altra gran assignatura pendent, els idiomes. Barcelona ha de ser un espai multilingüe ja que permetrà comunicar-se millor amb el món i de retruc retenir el talent, i de cara a la proximitat, possibilitarà els seus ciutadans ser competitius.

6. El govern municipal, en la idea de ser l'espai d'aliança per Barcelona, ha d'ampliar i mantenir la confiança amb la societat civil organitzada. De cara al talent, és interessant que Barcelona sigui un bressol de professionals amb alta qualitat moral, amb una ètica civil. També és interesant per mantenir un equilibri social i econòmic. Per una altra banda, l'aposta de l'Alcalde Hereu ha de ser incorporar en la llista quatre o cinc referents de diferents sectors com la cultura, l'esport, l'associacionisme, el sindicalisme, la joventut, l'educació... La millor manera de demostrar la confiança sobre el teixit social barceloní és amb una estratègia generosa. Fer el veritable govern dels millors passa per dipositar resonsabilitats en líders socials, cedint per altra banda part del poder. Una bona forma de construir un govern que faci de l'ajuntament un espai d'aliança per Barcelona.

7. Barcelona ha de mantenir una forta inversió cultural. Si Hereu representa a un alcalde proper, sense por i que confia en la ciutadania, de cara a la retenció del talent, cal ser còmplice amb l'espontaneïtat, l'emergència de nous sectors culturals, fins i tot que poden contraris amb amb la cultura de la institució. D'aquesta manera s'enforteix el sentit de la creativitat. I de cara a la proximitat, s'enforteix la iniciativa del ciutadà i el diàleg social. Hereu ha de ser amic dels creadors perquè escolta, recull idees i arrisca, sobretot s'arrisca per la gent normal.

8. A voltes amb la idea que en la que incideixo per tercer cop sobre l'Ajuntament com l'espai per a l'aliança per Barcelona, cal fer que la xarxa de la ciutat sigui molt potent, fent connectar la universitat, el teixit productiu, l'associacionisme, els creadors... tots al servei d'una idea i d'una ciutat. De cara a la proximitat, es milloraran els serveis. Us poso un exemple: Imaginem una arquitecta de 34 anys que ha tingut alguns premis, un director d'escola de 28 anys que és reconegut pels seus companys com un mestre exemplar i una cap d'agrupament escolta de 23 anys amb també un reconeixement al barri o l'entitat; asseguts per dissenyar l'escola del segle XXI. Estem millorant els serveis, generant oportunitats i recuperant la generació del baby-boom i la següent en el disseny de la Barcelona que ve.

Moltes gràcies,