9 de gener del 2011

Comença l'etapa 2.0 a "Les idees no viuen sense organització"

El nou any ens porta també una nova etapa a aquest bloc. Serà a partir de demà que el bloc serà molt més dinàmic -i espero que menys avorrit ;)- ja que s'obre a col·laboracions de quatre amics que periòdicament faran càpsules sobre la seva especialització. Cap d'ells té bloc personal, però crec que tenen moltes coses a dir. Us els presento:


En Dani Gimeno, ens aproparà a l'administració des de la secció "L'administració vista per dins". Un bon amic de l'etapa escolta i universitària que fa poc ha aprovat les oposicions del cos A, si bé que porta un grapat d'anys compromès amb l'empresa anomenada Generalitat de Catalunya. Entre totes les coses que admiro d'ell hi ha el fet que hagi estat capaç de muntar un agrupament escolta a Vilanova i la Geltrú.




En Xavier Peralta posarà accent en els recursos humans des de la secció "Qüestió de competències". Amic de la infància, vam compartir escola i institut. És consultor de recursos humans. Entre les seves passions hi ha els gats i els contes. M'encanta la paciència que té per continuar escoltant històries del món associatiu i polític després de tants anys d'amistat. El vaig enganyar per fer el manual de campanya d'Orgull Laic.




L'Anna Arisa parlarà de cooperativisme des de la secció "Cooperaquè?". Amiga de l'etapa escolta i associativa, actualment compartim projecte al Moviment Laic i Progressista ja que és directora del Grup cooperatiu ENTORN. És formadora en l'àmbit del cooperativisme. Ens uneix també els estudis de Ciències del treball. Ella més que ningú sap que pertany al que els barcelonins anomenem el territori.





I finalment en Marc Oliveras ens ajudarà contextualitzar socialment algunes de les millors cançons de les darreres dècades "Música és política". Vam compartir equip de presidència al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i des de llavors ens uneix una bona amistat. A ell li dec la descoberta de bona part de la música que escolto ara.




Tots quatre no van dubtar en acceptar la col·laboració i es comprometen a participar de tant en tant. La única norma que els hi he posat és que no s'hi sentin obligats a fer-ho. Gràcies per endavant a tots quatre i bona lectura a la resta.