3 de gener de 2011

Diari d'un flaneur laic de vacances (VIII): Diumenge de missa

Hi ha per a qui els diumenges és el dia de missa, de llevar-se amb amb una visió altruista del món, d'esmorzar en família, de posar-se el millor vestit de l'armari i d'apropar-se a l'Església a gaudir d'una cerimònia en comunitat. No és el cas de la meva família. Ara bé, com qualsevol cerimònia de grup s'entèn com a un instrument de cohesió i vinculació a unes creences o principis. Avui he anat a Missa. Sencera, sí. Tres hores. No a una missa qualsevol -catòlica diria-. M'ha semblat més aviat ser dins d'una pel·lícula. Ha estat a la Mount Lebanon Baptist Church. Gospel autèntic sense haver de seguir les sàvies i agraïdes recomanacions de Harlem. Tot just davant del nostre carrer, a Decatur Street. De fet, l'entrada es veu des de la nostra finestra de l'apartament. Gent acollidora i amable, deia al twitter, tot just acabar. Resposta de Micky López, "visca el God de la Revolució Americana". Repartirment de rols amb dones tallant el bacallà des de l'atril, intervencions i aplaudiments a dojo, tres rondes de petons i abraçades, bateria, piano i una veu espectacular res a envejar a la Witney Houston o la Woopy Goldberg i, sobretot, un bon rollo general. Massa sucre i tot pel meu gust. Un dia entretingut que ha tingut de passada la visita al International Center of Photography (exposicions, no us ho perdeu, sobre la Guerra civil espanyola i la Revolució cubana), punt i seguit a la planta 86 de l'Empire States i punt i final al Relais de Venice "L'entrecot", un clàssic dels clàssics que la crisi se l'ha emportat de Barcelona, tot just ara fa sis mesos. Un motiu més per tornar a NYC.

Cap comentari: