2 de gener del 2011

Diari d'un flaneur laic de vacances (VII): Bany a l'Atlàntic

Diuen les males llengües que no ha estat gaire normal el fet que la participació aquest matí a la Coney Island Polar Bear Club de natació hagi estat més nombrosa. Potser "el bon temps"? Cal tenir en compte que parlem de l'Atlàntic, que les platges estan nevades i que el sol ha fet presència únicament en el moment del tret de sortida. Anem al gra: ENS HEM BANYAT A L'ATLÀNTIC L'1 DE GENER. Ens hem deixat emportar per la tradició i per l'ambient. No anàvem preparats. Enguany no només és la tradició del bany de cap d'any, si no la defensa ecologista i militant entorn a uns moviments especulatius a la zona contra les accions urbanístiques que sembla que promou l'alcalde Marty Markowitz. Els que som una mica tradicionalistes o ritualistes, ja se sap, ens animem amb poca excusa. Freaks, nadadors, avis en plena forma, jovenalla que havia empalmat de la nit boja de cap d'any, mares patidores acompanyant a filles valentes... diversitat a tope, vergonya la justa. Havia sentit que Coney Island és un indret carnavalesc i només peu seu concurs de menjadors i menjadores de hot dogs. Tots a l'aigua a la una en punt. Bandera americana la primera, of course. Foto de rigeur i au, cap al cor Brooklin, això sí, sense calçotets.

PS. Efectivament aquesta fotografia guarda coherència amb la línia editorial del flaneur. Les fotografies dels protagonistes en altres escenaris més íntims. No dubteu en demanar-les ;-)