Darrer esforç: esquerra o dreta

Avui és dia de reflexió... i quina reflexió... Hi ha dues opcions a escollir, dues maneres d'entendre el que està passant al món i per tant, també de valorar com afrontar els reptes del país. Sense caure en maniqueismes hi ha dos models confrontats de país. Ens ha costat més de vint anys ser una nació normal. Quan parlo de país normal vull dir que els ciutadans es basen en l'eix esquerra-dreta a l'hora d'escollir proposta electoral. Aquest model ha superat la idea del nacionalista hegemònic. I dic nacionalista conscientment perque ser nacionalista no vol dir voler la independència, o això ens van mostrar durant 23 anys. Cada cop és l'indenpendentisme és un fet més transversal a tots o la majoria de partits. Si més no, l'anhel d'autoderminació. Probablement aquesta transversalitat es percebi molt més en properes convocatòries. De moment, disfrutem amb una elecció pura i dura entre dretes i esquerres. La meva aposta és pel socialisme i confio en el darrer esforç de la ciutadania. Però n'hi ha dues opcions més a l'esquerra. Dilluns ja serà el dia per fer balanç d'encerts i errors i de pactes o aliances.