Encuriosit per una proclama de "Jo votaré nul" al Facebook he preguntat els motius i la resposta que he rebut ha estat aquesta:
Hola Fabian!
Et responc a perquè he decidit votar nul en aquestes eleccions. N'estic fins el monyo dels polítics. En aquests moments no hi ha cap partit que em representi.
Estic molt desencantada amb els partits d'esquerra. No estan ajudant a la classe mitjana que per a mi és la que té més pes dins un territori. "D'on no hi ha no en raja", i crec que és el punt on estem ara. No poden esperar que els currants de classe mitja donin més del que reben.
Ha arribat el moment que la gent que s'ha enriquit (bancs, caixes, constructors, etc...) amb el consentiment de la classe política, paguin els seus errors. No em dona la gana que em tornin a prendre el pèl. I per això el vot útil, en aquesta ocasió, no em serveix.
Sóc conscient que CIU guanyarà les eleccions (acceptem que el PSC ho té magre) i haurem de ser els de sempre els que tirarem endavant el país, però el que no em podran treure és que jo el 28 de novembre vaig votar nul per deixar palès el meu malestar amb la situació política actual.
És tot, passa una bona setmana, i dona-li records a la Soniete.
Salut!
La resposta que la faig pública és la següent:
1. No tots els partits ni tots els dirigents són iguals. N'hi ha d'honestos i treballadors arreu, com també n'hi ha que pensen en enriquir-se a través de la política, afortunadament una petita minoria. El problema d'aquest país és que la corrupció no causa afecció com passa als països nòrdics. Hem d'evitar una democràcia a la inversa que diria Wolin, en la que són uns quants els que decideixen per tots.
2. Hi ha diferències sensibles entre les propostes que planteja la dreta i les que proposa l'esquerra, sobretot en qüestions com la redistribució de la renda, l'orientació de les polítiques socials, el foment de l'ocupació o l'arquitectura de convivència. Només he tingut oportunitat de sentir-los a tots en la taula de partits sobre laïcitat i va quedar molt clar l'escala de grisos que representava cadascú.
3. S'ha de reconèixer que la política catalana està en un atzucac des de fa un temps i que la crisi ha acabat d'adobar-ho. Les intervencions ahir en castellà en el Debat a sis de TV3 de Ribera i Sánchez-Camacho fan molt que pensar sobre l'ús de la llengua com a font de vots. La demagògia i l'ofensa s'han instal·lat en el model de comunicació infantilitzada dels partits en l'era postmoderna. Responsabilitat compartida de partits i mitjans de comunicació.
Cal fer un esforç d'ampliar el coneixement. Per això cal llegir-se els programes. Estan tots penjats a les webs dels candidats o dels partits i en dos clics s'arriba fàcilment. I cal fer un esforç per anar a votar l'opció que s'apropi més als valors i interessos d'hom mateix. El que seria molt extrany és que un país catalanista i progressista qui condicioni les polítiques públiques siguin uns altres. La meva, ja ho sabeu, és un opció de garantia de progrés, assumint tot tipus de contradiccions possibles. Quina gràcia tindria estar d'acord en el 100% de les propostes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada