Revistes i més revistes. I fins i tot hi ha vàries associacions de revistes. I cal dir que les intencions sempre són bones. Es munta un consell de redacció, es preveu un proveïdor de disseny que permeti una imatge moderna i acord amb la filosofia de l'organització o l'institució, no escatimem en buscar un bon impremta i ja la tenim. Si fós així, totes les organitzacions disposarien de revistes mensuals, trimestrals, semestrals, anuals... Però certament, és més complicat del que sembla. Fer una revista representa crear una ànima nova, amb vida pròpia, amb personalitat, que tingui un discurs propi... Bé, sobretot que sigui escoltada, en aquest cas, llegida, potser també escoltada, que ara ja les revistes estan integrades en un suport digital més ampli. I això no és tan fàcil. Moltes vegades les revistes acostumen a ser l'extensió de l'ego dels seus creadors. Bé, també moltes associacions, empreses... Al cap i a la fi, una excel·lent carta de presentació a la seva gestió. Això és un mal endèmic de les revistes corporatives. M'encantaria disposar de dades de revistes non nates, però sobretot d'aquelles que la seva vida no va més enllà del segon o tercer número. I encara més, d'aquelles que tenen fins i tot èpoques.
La qüestió és quina és quina incidència que tenen tant internament com externa. Potser sóc pessimista però a l'esfera pública -a les institucions públiques, sobretot- les revistes acostumen a tenir un baix perfil i sovint són reportatges sobre l'acció dels seus responsables polítics, amb poca profunditat en els continguts. El lector, que no és idiota, ho percep amb la primera fullejada. A més, en un context de sobre informació i de canvis constants, les revistes esdevenen instruments estàtics ja que amb molta facilitat el seu contingut queda ràpidament desfassat. De les coses bones que ha de portar la crisi, esperem que una sigui la reducció de publicitat inútil de les organitzacions i les institucions. I de retruc, li fem un favor al Planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada