23 de novembre de 2010

Sense grup no hi ha fruits

Una vegada li vaig llegir a Dusko Ivanovic (entrenador del FC Barcelona de bàsquet dos anys enrera) una definició de grup en relació al rendiment. La vaig apuntar en un .doc on guardo algunes cites interessants per quan tingués ocasió de parlar sobre aquesta qüestió. La seva idea era la següent: En un equipo de baloncesto que quiera ganar títulos, lo más importante debe ser el grupo. Y dentro de éste, siempre puede salir en cada partido alguien mejor. Pero es el grupo el que tiene que darte la solidez, la calidad y la garantía para que puedas aspirar a ganar algo. No hi ha idees sense organització, però tampoc hi ha fruits sense organització.

El grup de treball és un subsistema especialitzat dins d'una organització, on el sentiment de pertinença és latent i la satisfacció de vinculació pot ser alta o baixa. Hi ha un funcionament determinat, amb unes funcions més o menys clares amb un objectiu en comú. Existeixen normes que permeten establir el terrreny de joc, les normes de convivència i que, fins i tot, pot explicitar l'entrada o sortida dels membres. Jesús García Jiménez diu que el grup de treball es un conjunto de personas reunidas para colaborar, considerada en una formación estructurada, basada en relaciones internas, profundas, duraderas y estables. I per aprofundir en el concepte ho distingeix d'una reunió de treball a partir de 4 elements: la formació prèvia necessària; l'estructuració conjuntural en el cas de les reunions i permanent en el grup ja que conserva els membres en diferents sessions; el model de relacions interpersonals, molt més fortes en els grups; i el grau d'eficàcia, molt més àmplia en el grup ja que comparteixen interès, focalitzen d'una determinada el repte, comparteixen mètode, hàbits, clima, unitat i dinàmica.

La patrulla escolta: el grup per excel·lència
. Des del punt de vista pedagògic, la patrulla escolta és l'exemple clàssic de grup, i té gran importància ja que permet als infants i joves poder participar plenament i pretén ser coherent amb dos principis bàsics: el democràtic i el de la responsabilitat personal. S'ofereix així canals definits de participació en la presa de decisions i una delimitació clara de responsabilitats. En el cas del moviment escolta, des dels seus inicis, existeix un cos normatiu ben definit (la Llei, les divises, els consells...), una invitació al lliurepensament: l'observació, l'associació i l'expressió, i una convivència en comunitats fraternals en les quals es desenvolupa un paper essencial l'exemple de l'educador.

Em pregunto si els alumnes del Programa Teresa Claramunt hauran arribat a acabar de llegir aquest post i sobretot si s'hauran parat a pensar si ja formen un grup o fins i tot es poden definir com a patrulla escolta. Probablement, després del viatge d'estudi a Bèlgica esperem que així sigui...