16 de novembre de 2010

Polítiques del temps, reformisme i progrés social

La fórmula per garantir el progrés social és el reformisme gradual i dinàmic. Qualsevol reforma -i les polítiques del temps no són cap excepció- requereixen posar en marxa reformes legislatives, que han de ser acompanyades per accions de sensibilització que permetin assolir el canvi de cultura en tots els àmbits de la societat, així com l'impuls de serveis públics que acompanyen les mesures impulsades. En aquest sentit, el canvi de cultura i de tendència és, efectivament, el repte més complicat.

El canvis de cultura és un dels reptes més complicats d'aconseguir i això comporta una transformació que impacta en els valors, polítiques, conductes, hàbits i normes. Aquesta dificultat rau en la dificultat de canviar allò establert, ja que ha passat a formar part de la vida quotidiana de les persones, i les organitzacions de les societats. En el moment que dinàmiques aprovades socialment durant molt de temps, davant els canvis, es constitueixen una barrera de resistències que dificulten la implantació de reformes efectives. En el cas del plantejament reformista, tal com diu Salvador Cardús, necessàriament ha de partir d'uns criteris bàsics que haurien de presidir qualsevol intervenció horària per part de l'admistració pública: visió global, canvi pactat i planificació estratègica.

Si bé, en una qüestió com és les polítiques del temps, l'agenda de reformes parteix de la necessitat d'un acord més enllà de les institucions públiques, ha de sumar compromisos i implicar al conjunt de la societat. La qüestió és com és possible la formulació d'aquest nou acord social. Es fa difícil imaginar reformes profundes que es puguin dur a terme sense la col·laboració público-privada. I, per tant, el marc de les reformes tal com li llegeixo a Rocío Martínez-Sampere, és el marc constituït per la tríada ciutadans-mercats-estat. A més, caldria introduir l'element de la cultura de l'esforç, no des d'una dimensió individual -que també- sinó des de la col·lectiva. El fet de sentir-se part d'un projecte compartit constitueix un factor de motivació afegit per a una societat. Les societats que més han aconseguit progressar treballen de manera cooperativa en la recerca d'objectius comuns. Quan els elements col·lectius es posen en valor, els agents implicats aporten més i millor, amb la il·lusió de no defraudar l'esforç dels altres i l'expectativa que dipositen sobre la qualitat de l'aportació. La felicitat pública deia Russell no és un regal dels déus, ha de ser una conquesta, l'esforç desenvolupa un paper molt important.