Comença una IX legislatura al Parlament de Catalunya i amb ella un volum considerable d'articles als diaris explicant el perfils dels nous diputats. En destaca una notícia del diari ARA que recull dades elaborades per Sentit comú per Catalunya a través de l'Informe "Aproximació al perfil humà i polític dels diputats i grups parlamentaris de Catalunya":
Si l'article és dolent l'informe fa riure. El títol de la notícia que el 64% dels diputats no tenen experiència en el sector privat. Com si el fet de ser funcionari (ser mestre, per exemple) no tingués cap valor afegit. O com si el fet d'haver escollit treballar al sector públic o al tercer sector sigui una via de consolació i no compti com a experiència laboral.
Què tal si haguessin començat amb un titular així: "La cambra catalana amb més presència de dones de la seva història. Fins a un total de 52 diputades". O així: "Un parlament totalment accessible permet l'accés a la primera persona en cadira de rodes a l'hemiscicle". Per posar dos exemples.
Aquesta notícia no ajuda gens al paper dels mitjans com responsables de la millora de la qualitat democràtica: Entenc que l'article peca de: 1) Manca de rigorositat de les fonts 2) Escassa solidesa argumental 3) Desconeixement sobre el paradigma dels treballadors del coneixement.
I és que els diputats, com qualsevol altre col·lectiu laboral són treballadors del coneixement, que han de ser valorats pels seus coneixements i per les capacitats per obtenir informació i recursos, pel seu comportament ètic -ment oberta- i la capacitat de viure -creixement cultural i social més enllà de l'activitat parlamentària, en aquest cas-, per la prospectiva -capacitat de llegir el futur i preveure escenaris, i en un context de crisi com l'actual, per saber adaptar-se i ser flexible als entorns canviants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada