Sugus: d'un temps, d'un país

L’imaginari col·lectiu ens diu que Sugus són caramels, tot i que aquesta paraula correspon al nom de marca d’un genèric de masticables durs. La popularitat del caramel va fer que qualsevol altre de masticable es denominés així. Es remunten als anys 80 quan l'empresa Wrigley els va importar (el seu origen és suís, ja que van ser creats el 1931 per Suchard). El seu nom prové de les llengües escandinaves suge que significa llepar. Els nascuts els setanta i vuitanta, no dubtaríem en incloure'ls com a punt comú que ens identifica com a infants d'una generació. Una festa infantil sense Sugus en aquella època és com un ordinador sense Internet avui. De forma majoritària, ens agradaven més els de pinya (blau) i maduixa (grana) que els de taronja (taronja) i llimona (groc); posteriorment van aparèixer els de cirera (vermell).

L'altre dia vam comprar un paquet a una benzinera, i les sorpreses van ser tres: la primera, la dificultat per treure l'embolcall, que abans era ben fàcil de treure. La segona, la desaparició del paperet blanc interior, que a vegades ens posàvem a la boca fent-li mossegades per treure’l després. I la tercera, i potser la més rellevant, el sabor no tenia res a veure. Res s'assemblava al record que teníem d’infants. Diuen que segones parts mai són bones. Així va ser el cas de Van Gaal al Barça. I molta gent es pregunta si ho serà per Artur Mas i el pinyol de tornada a la Generalitat de Catalunya. Serà que els Sugus són un producte d'una generació i d'un moment com tantes i tantes persones, coses o emocions?

A quatre mans amb Sònia Muñoz a Como en casa.