Història i full de ruta d'una cosa que es diu conveni marc

Aquesta setmana les organitzacions anomenades d'educació en el lleure han exercint de lobby per aconseguir una cosa bàsica que és garantir-se el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya per al 2011. La satisfacció dels dirigents després d'aquest treball col·lectiu és prou gran com per pensar que anant junts ens pot anar molt millor que per separat en la negociació del Conveni 2012-2014.

Per afrontar la nova negociació és interessant saber que tot comença quan el Govern va aprovar el 26 d'agost de 2008 subvencionar amb 16,6 milions d’euros cinc entitats de lleure per finançar actuacions destinades a infants i joves al llarg del període 2008-2010. Aquests ajuts, que han abastat aquests tres anys i que tot just avui s'han prorrogat per Acord de govern per a l'any 2011 els han aportat els departaments d’Acció Social i Ciutadania, Governació i Administracions Públiques, Salut, Educació i Medi Ambient i Habitatge. Les entitats destinatàries de les ajudes han estat la Fundació Catalana de l’Esplai, que ha rebut 4.657.017 euros; la Fundació Pere Tarrés - Coordinadora Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai, 4.445.043 euros; Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, 2.980.633 euros; el Moviment Laic i Progressista, 2.897.379 euros; i Escoltes Catalans, 1.647.283 euros.

Joffre Villanueva, secretari general de l'MLP va reconèixer la vàlua de la signatura en la seva intervenció: “Escenifiquem el pacte entre societat civil i institucions públiques, celebrem que aquesta taula sigui tan plural com ho és la laïcitat. Estem escenificant un gran pacte entre la societat civil i les institucions públiques per garantir els drets dels infants i joves en una educació integral, la promoció del seu compromís cívic, la seva participació en les organitzacions democràtiques i la seva aportació a una ètica civil. Agraïm molt especialment la tasca d'impuls i coordinació per la signatura d'aquest conveni que ha realitzat la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya”.

Anteriorment, el 24 de gener de 2006, la Generalitat de Catalunya havia acordat des del Departament de la Presidència atorgar ajuts per valor de 2.492.816 € per a subscriure un conveni biennal amb quatre de les cinc entitats. Únicament no va signar la Fundació Catalana de l'Esplai que ja tenia un reconegut pel Govern des del 14 de juny de 2005, posterior a un protocol de col·laboració que havia impulsat ja el desembre de 2000 i renovat el 2004.

Actualment l'escenari ha canviat força tant per la dimensió que han anant prenent algunes de les organitzacions com per la rellevància dels seus projectes associatius i comunitaris. Cal establir un marc i uns principis que haurien de regir el procés al llarg de 2011 tant per part de les entitats com per part de l'administració de la Generalitat de Catalunya. Principis:

1. Transparència en la negociació
2. Justícia en les decisions
3. Unitat d'acció de les entitats

I això passa per dipositar la confiança en el Govern de la Generalitat. El full de ruta podria ser:

1. Situar del procés en el marc del Departament de la Presidència (evitar la multiplicació d'interlocutors actual)
   
2. Conèixer el balanç que fan les entitats d'aquest segon conveni i escoltar les necessitats de les organitzacions
3. Simplificar les qüestions burocràtiques que sovint dificulten la gestió i cercar el màxim reconeixement social (promoure el valor afegit més enllà del finançament)
   
4. Superar el marc juvenil (tres de les cinc organitzacions ja no són exclusivament formades per joves)
   
5. Elaborar un llistat transparent d'organitzacions catalanes d'especial rellevància cívica, cultural i comunitària, amb base associativa àmplia i representativa del territori, en les que s'haurien d'incloure la Fundació Catalana de l'Esplai, el Moviment Laic i Progressista i la Fundació Pere Tarrés-CCCCE amb d'altres com per exemple el d'Òmnium Cultural, així com la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, que li convindria actuar com a únic interlocutor del moviment escolta

Els convenis haurien de recollir que és una mesura de suport al reconeixement social de la tasca associativa i comunitària i que es garanteixi que les organitzacions de base (esplais, agrupaments, casals de joves, ateneus, etc.) rebin un percentatge per a la seva existència i activitat, de manera que es convervi l'esperit del suport original a l'associacionisme. I tenint en compte la situació de crisi, potser caldria cercar fórmules imaginatives per a l'ampliació i conservació del patrimoni a través de crèdits.

El debat està servit.