4 de desembre de 2010

Compartint coneixement...

La societat està en permanent canvi. Les noves formes de generació de coneixement i d'organització social s'han modificat radicalment amb l'arribada d'Internet. Castells (2000) fa gaire bé una dècada ja interpretava cap a on caminava les noves formes de relació interpersonal:

La utilización de Internet para desarrollar tareas políticas o personales, o de intereses concretos, es lo que realmente genera los niveles de interacción fuertes. Por tanto, más que ver la emergencia de una nueva sociedad, totalmente on line, lo que vemos es la apropiación de Internet por redes sociales, por formas de organitzación del trabajo, por tareas, al mismo tiempo que muchos lazos débiles, que serían demasiado complicados de mantener off line, se pueden establecer on line”.

A l'assaig de l'E. Raymond “La Catedral y el Bazar” es demostra una nova forma d'entendre la gestió de la informació i de la relació de les persones amb el coneixement. El que s'interpreta del missatge que llença és que el treball en equip i en xarxa i amb una visió global triomfa molt més davant de mètodes clàssics amb formes jeràrquiques d'organització, i les comunitats virtuals són una bona mostra d'aquest model d'organització i lideratge.

La revolució industrial va imposar un model de treball basat en l'especialització, la diferenciació, la separació d'operació i decisió que, mitjançant la seva aplicació en la jerarquia i el funcionament de les organitzacions, fomentà el seu creixement endreçat. La informàtica i les telecomunicacions han donat origen a la societat del coneixement, que es caracteritza per la possibilitat de compartir la informació i el coneixement de forma instantània i en qualsevol lloc, eliminant així la necessitat de cadenes de comandament per a la transmissió d'informació i el control i coordinació d'organitzacions. Jordi Gómez a “Les noves tecnologies a les organitzacions” ho deixa ben clar:

S'imposa un procés de simplicació, de reconstrucció del que resulta essencial, de síntesi: un procés que es beneficia de les tecnologies de la informació i de les telecomunicacions per aconseguir un augment espectacular en la capacitat a l'entorn, al mercat.

Dolors Reig davant la pregunta sobre com poden ajudar les comunitats virtuals a guanyar competitivitat real diu que “coneixement + relacions (buscar, participar, generar conversacions) = reputació i competitivitat”. La innovació en les polítiques de recursos humans a partir de la inversió en noves tecnologies esdevé un element clau principalment en organitzacions on els protagonistes són treballadors del coneixement. No en va, en joc no només està la millora de la productivitat sinó la motivació adicional dels individus. Les comunitats virtuals de coneixement a les organitzacions constitueixen un immillorable espai per a compartir, fomentar, potenciar, intercanviar i generar coneixement. Peter Drucker ja ho avançava fa anys:

La productividad de los trabajadores del conocimiento es el principal reto de gestión del siglo XXI. En los países desarrollados, es su primera exigencia de supervivencia. En estos países, no pueden confiar en mantenerse de otra forma, por no hablar de mantener su liderazgo y su nivel de vida. En el siglo XX, este liderazgo dependía en gran medida de conseguir que los trabajadores manuales fueran más productivos. Cualquier país, cualquier sector o cualquier empresa hoy día puede lograrlo utilizando los métodos que los países desarrollados han elaborado y puesto en práctica en los 120 años transcurridos desde que Frederick Winslow Taylor analizó por primera vez el trabajo manual. Actualmente, cualquiera, en cualquier lugar, puede aplicar esas políticas a la formación, la organización del trabajo y la productividad de los trabajadores, aunque éstos tengan poca formación, o incluso ninguna, y carezcan completamente de capacitación.

No obstante, ¿es posible medir esto o, sencillamente, es un “intangible”? Seguramente, éste será un problema esencial para la dirección, los inversores y los mercados de capital. ¿Qué significa “capitalismo” cuando es el conocimiento el que gobierna, en lugar del dinero? ¿Qué significa “mercados libres” cuando los trabajadores del conocimiento -y nadie más puede “poseer” el conocimiento- son los auténticos activos?

Los trabajadores del conocimiento ni se compran ni se venden. No se obtienen como resultado de una fusión o una adquisición. De hecho, aunque son el mayor “valor”, no tienen ningún “valor de mercado”; obviamente, eso significa que no son un “activo” en ninguna de las acepciones del término.

En definitiva es recull la idea general que són les pròpies persones usuàries protagonistes les que poden actuar com a agents d'un procés de canvi global, tant en la forma de generació de coneixement com en la forma d'organització social. Aquí és on comença el nou paradigma de la comunicació.

Cap comentari: