1 de desembre de 2010

Ciberactivisme: el combat dels partits a la xarxa

Anselm Clavé a finals del segle XIX amb la consigna “Associeu-vos i sereu forts” animava a les classes populars a treballar agrupats per al progrés social i nacional de Catalunya. Gairebé cent-cinquanta anys després, els ciber-activistes han contruït a eixamplar la darrera revolució humana, la que ens porta a la societat del coneixement, i en bona part, per continuar contribuint al progrés social i global. Hi ha moltes persones que creuen, precisament que el coneixement no té ni propietaris ni fronteres, i decideixen treballar per un projecte col·lectiu. Són les noves formes d'associar-se, de treballar per una causa justa, comuna, global. I és que com diu el lema del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), plataforma que agrupa associacions juvenils i que representa els interessos de la gent jove: “Associar-se és poder”. Hi ha qui traspassa la seva acció a la xarxa.

Fa una bona pila d'anys hi va haver gent que va iniciar un camí de lluita per la defensa dels treballadors i es van anar configurant el que avui coneixem com a sindicats. Des de Thoreau, i els transcendentalistes es van engegar un llarg camí en defensa del Planeta i és el que coneixem ara com el moviment ecologista. D'altres per la pau, el desenvolupament i l'eradicació de qualsevol expressió bèl·lica, que s'expresa en forma d'ONG de drets humans, desenvolupament o cooperació internacional. Hi ha també combats a favor de convivència i la tolerància, a favor de la llibertat d'expressió religiosa o filosòfica o pel reconeixement de la igualtat home-dona... i que s'expressa a través dels moviments laicistes o feministes, respectivament.

D'aquesta manera, i seguint el fil de la història, en el darrers deu o quinze anys hi hagut l'emergència per propagar el coneixement i trencar definitivament la fractura digital. Nous activistes, velles idees: democràcia digital, igualtat d'oportunitats, etc. Totes aquelles persones que treballen de forma voluntària i decidida per construir, per exemple, a la Viquipèdia de Jimmy Wales, són revolucionaris del seu temps. Uns ho fan per promoure i defensar la seva causa local o sectorial, d'altres amb una visió més global o tecnològica. En tot cas, complementàries i, infalible contra el dogmatisme, en favor de la llibertat d'escollir i pensar lliurement. Tot i que ara és molt més complicat que puguin ser cremades les biblioteques, mai més no podrà ser destruït el coneixement. En tot cas, cal tenir en compte el poder dels governs i els mitjans de comunicació en la manipulació de les persones. La Declaració d'Independència del Ciberespai escrita l'any 1996 per John Perry Barlow n'és una bona de la hipòtesi aquí plantejada.

Kollock associa comunitats virtuals al bé públic, de manera que reafirma la hipòtesi plantejada entorn al ciberactivisme i associacionisme. “¿Por qué los Wikipedistas escriben en la Wikipedia? ¿Por qué corrigen y completan los artículos? ¿Por qué "pierden el tiempo" discutiendo sobre su contenido? La Wikipedia es un bien público, los bienes públicos son aquellos "de los que cualquiera puede beneficiarse, independientemente de si han contribuido en su producción o no".

Efectivament, els partits polítics no s'han quedat enrera d'aquestes noves expressions d'associació, d'adhesió a uns ideals, de compromís cívic. I el 28N ha estat un bon laboratori. Cal reconèixer la feina dels ciberactivistes de tots els partits polítics pel compromís d'expressió i confrontació d'idees a la xarxa. La comunitat virtual que s'ha format entorn a les eleccions catalanes és admirable en tots els sentits: discussió, relació, intercanvi d'informació, organització d'actes... D'alguna manera o altra, contribueix a l'ampliació de la democràcia.