13 de desembre de 2010

Le mouvement laïque a Bèlgica


Es fa difícil pair assumir que la laïcitat a Bèlgica estigui encasellada com a una opció religiosa més. Però certament, hi ha aspectes positius d'aquesta via d'accés al reconeixement del lliurepensament i a la possibilitat d'enfortir les institucions creades per a la seva defensa i promoció. Estaríem d'acord amb l'estratègia però no amb l'arquitectura resultant.

Le Mouvement laïque a Bèlgica està coordinat per Centre d'Action Laïque (CAL) que impulsa el treball de les 28 entitats i 7 regions. El CAL té com a objectiu defensar i promoure la laïcitat a la Bèlgica francòfona (Valònia i Brusel·les). La seva missió és triple: 1) Coordinar les activitats de diverses associacions i CAL regionals en els diversos camps de l'ètica, l'educació, la cultura, l'educació contínua, assistència jurídica, serveis a la població i comunicació 2) Promoure els ideals laics i estimula nous servei 3) Representar el moviment davant dels partits i del govern.

El CAL té una linia editorial sòlida amb la revista Espais de Llibertat al capdavant. Curiosament, porta el mateix nom que la revista de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Un dels projectes més interessants és el CLAU, Centre de l'Audiovisual (CLAU), amb programes de video que surten a la televisió belga. El CAL també publica el directori de la laïcitat.

En l'àmbit federal a Bèlgica, el CAL manté complicitat amb la Vereniging Units Vrijzinnige (UVV) al Consell Central (CDC). També manté estretes relacions amb Humanistich Verbond. A nivell europeu, la CAL és un soci de la Federació Humanista Europea (FHE) i a nivell global és membre de la Unió Internacional Humanista Ètica (IHEU).

El 29 març 1969 es van signar els estatuts de Charleroi Action Center Lay, que van participar en la redacció representants d'una dotzena d'associacions laiques. Ens porten dos segles d'avantatge en molts aspectes, però en la qüestió fundacional concretament 43 anys, ja que l'MLP a Catalunya va nèixer el 1992, amb creació de l'Escola Lliure El Sol per part de la Fundació Ferrer i Guàrdia i Esplais Catalans.

La intenció dels fundadors va ser no formar una associació amb activitats que se superposessin amb les de les associacions existents. Es volia evitar el perill de duplicar. Més aviat es volia coordinar i fomentar el treball d'aquestes associacions. La semblança entre l'MLP i el CAL belga són evidents, tant en la gènesi com en el model federal d'organització. A més, el paper rellevant que han anat prenent gradualment a l'espai públic així com els espectaculars resultats adquirits per les seves iniciatives, demostren clarament que la seva constitució en ambdós casos estava responent a una necessitat latent. L'intent inicial de la Fundació Ferrer i Guàrdia va ser sumar a més entitats laiques catalanes, però finalment només Esplais Catalans va acceptar treballar plegats per un projecte confederal laic.

En l'actualitat, com ja hem dit, el CAL consta de 28 associacions de laiques compromesos amb la missió al llarg de la Comunitat Francesa de Bèlgica (Valònia i Brussel). El CAL també es compon de set regionals: Brabant, Brusel·les (Brusel·les Laic), Charleroi, Lieja, Luxemburg, Mons (Picardia Laic) i Namur (Mosa Sambre Laics).

Les decisions polítiques són preses democràticament pels òrgans de representació del moviment (la junta general de la reunió regional del CAL i CAL federal) a la llum de la tasca de diversos comitès, convencions (a la qual tots els dirigents i simpatitzants del moviment poden participar ) i les juntes de directors elegits per les assemblees. La reforma estatutària a l'MLP prevista per a la propera assemblea al gener obre la porta també al reconeixement dels simpatitzant del moviment laic i progressista (en minúscula i en el sentit ampli) a l'espera de reconèixer les realitats territorials en els propers anys. El model belga és un bon exemple a seguir d'aprop.

L'assemblea general es compon pels representants de les 28 associacions constituents i les 7 regions. Les 28 entitats són sumarien el que actualment a Catalunya representa el Moviment Laic i Progressista i la Lliga per la Laïcitat:


o Associació Ernest de Craene
o Associació Nacional de Comunitats Educatives
o Centre de la Comunitat Jueva Laica
o Centre de Laic de l'Audiovisual (CLAU)
o Confederació extracurriculars
o Ampliació de la ULB
o Família d'Odile Henry
o Federació d'Associacions de Pares d'Educació Formal

o Federació de revisió gratuïta
o Federació Laica de Cures Pal·liatives
o Federació de serveis per contribuir a assentar els litigants
o Federació d'Amics de la moral laica
o Federació de Cases de la Laïcitat
o Fundació per a l'assistència jurídica als reclusos
o Fundació Magnette-Engel-Hiernaux
o Fons d'Ajuda Mútua "Georges Beernaerts"
o Laïcitat i Humanisme a l'Àfrica central
o Lliga d'Educació i Formació Contínua
o Pensament i acció racionalista (abans Fundació racionalista)
o Pensament dels homes
o Gent i cultura a Valònia i Brusel·les
o Servei laic d'ajuda a les persones
o Servei laic de cooperació al desenvolupament
o Servei laic de la joventut
o Servei laic de patrocini
o Patrocini laic de servei de memòria
o Unió d'Antics Alumnes de la ULB
o Unió Racionalista de Bèlgica

2 comentaris:

Marta ha dit...

T'oblides d'alguna diferència rellevant: l'etiqueta de progressistes, per exemple. Però no només això, jo diria que nosaltres hem sabut mantenir l'organització de les bases com un tret indispensable, és dir, hem sabut fer que l'MLP sigui la suma de projectes que treballen en l'àmbit local. I això, per molts anys que ens portin d'avantatge, no té preu.

Fabian Mohedano ha dit...

Et recordo que vaig ser jo qui li va fer la pregunta al Jean-Pierre i ell va dir que no es podia dissociar esquerra i laïcitat, però que no renunciaven a la interlocució amb els partits de dretes. Afortunadament a Catalunya això és possible amb CDC i perquè no, també amb Unió, per les seves conviccions democràtiques. La laïcitat els incomoda i els hi fa por. Malauradament impossible amb el PP a Espanya.

Totalment d'acord amb el que diu, igualment!