Regalar temps als fills

Avui el Moviment Laic i Progressista treu un comunicat reclamant un nou model de consum i que es posin límits a la publicitat. I he recordat el llibre Buena crisis. En ell, Jordi Pigem planteja que el final de la festa fòssil -que comporta la declinació de la riquesa material- hauria de donar pas a noves formes de riqueses i plenituds postmaterialistes, no basades en les qüestions materials i tangibles. La crítica al materialisme com a visió del món condueix al materialisme com a acumulació de possessions (consumisme). Entén el materialisme com a una forma de violència contra la pròpia condició humana. Critica la visió del món del segle XX com a fàbrica o hipermercat global, on tot es pot manipular i vendre. La natura va desapareixent, fins i tot com a concepte -tot és natura, fins i tot els ordinadors-. Pigem confronta el cercle virtuós postmaterialista que genera altruisme i cooperació, i el cercle viciós del materialisme que genera egoisme i competició. L'experiència postmaterialista de fluir en un món interelacionat i dinàmic que fa participar i sentir arrelament, davant un món materialista que corre acceleradament cap al futur, amb una càrrega de culpes, preocupacions i por. M'hi sumo a aquesta proposta de cercle virtuós demanant als pares que regalin temps als seus fills com a autèntica demostració d'amor.