Ciència i creença

La Fundació Cipriano García va realitzar dilluns una nova sessió d’Els dilluns del Cipri en la qual volen aprofundir en el valor de la laïcitat com a pilar que ha configurar la ciutadania al segle XXI. Per això van convidar a participar Jorge Wagensberg, físic i director científic de la Fundació La Caixa, que va aportar les seves reflexions sobre la ciència com a forma de coneixement i la seva relació amb les creences dels seus creadors. La conferència tenia per títol “Ciència i creències”. La sala plena de gom a gom. Tres alumnes i dos formadors del Programa Teresa Claramunt. Ah, i en Joffre Villanueva, el nostre secretari general que és patró de la Fundació Cipriano Garcia com a moderador.

Wagensberg fa un discurs senzill, acabes pensant que no diu res de nou però ho fa planer. En ciència la pregunta és el primer pas, per a les creences ho és la resposta. La ciència es fonamenta en la negació, en canvi la creença es basa en la veritat. El mètode científic expulsa la creença, ja que la ciència és un punt d'arribada i la creença una hipòtesi d'allà on parteix. La ciència vol comprendre la realitat amb la mínima creença impossible o ideologia.

Els principis del mètode científic són: L'objectivitat (la realitat existeix i es pot observar), el món és intel·ligible (ja que el fet que no ho sigui no serveix de res) i el principi dialèctic (les contradiccions s'han de tractar i no s'han d'amagar). La ciència vol arraconar la idea de creença. Busca alimentar l'estímul de detectar contradiccions i evitar que es mantinguin amagades. La seva descoberta provoca goig intel·lectual. Per tant, qualsevol sistema que negui la conversa està protegit per la creença. El coneixement és la barreja ponderada de coneixement científic, artístic i revelat (intuïció).